Orfebre de tècniques mil·lenàries

Entre la catedral de Barcelona i la plaça de Sant Felip Neri, l’estret i sinuós carreró de Montjuïc del Bisbe amaga una bufona botiga amb doble aparador. És la joieria i el taller d’Assumpta Bou (Barcelona, 1980), una de les poques mestres orfebres que hi ha arreu del món que domina tècniques mil·lenàries com la granulació etrusca, el cordó o el repussat i que reivindica les joies no com a símbols d’estatus sinó com a veritables amulets carregats de significat per a qui els llueix.

A través de les vitrines de la seva botiga s’observen penjolls i arracades amb monedes perses i romanes, creus medievals, anells amb turmalines i maragdes tallades a l’antiga. "Molts clients em pregunten si això és legal, perquè pensen que aquestes peces només són als museus. ¡Per descomptat!", es presenta la joiera, després de treure’s les ulleres amb lupa d’augment i el davantal de cuir amb què ha estat repussant unes arracades en forma de llavor a la sala amb diverses taules embotides de martells, cisells, pinces, bufadors i balances.

Atelier a la muralla romana

Tot i que fa nou anys va tenir un altre atelier al Putxet, en fa un parell que s’ha instal·lat en aquest local carregat d’història i simbolisme, dues paraules que eleven de terra l’Assumpta. El taller on treballa diàriament i dona cursos d’alta joieria arqueològica data del segle XIV, va formar part de les dependències del monestir de Sant Felip Neri i té com una de les seves parets un tros de l’antiga muralla romana de Barcino. "La façana de la botiga i el taller va ser reconstruïda després dels bombardejos franquistes del 30 de gener de 1938 [hi van morir 42 persones, la majoria nens que assistien a l’escola bressol que hi havia a la plaça i van buscar refugi a l’església, que avui conserva les cicatrius d’aquells trets a la façana]. El local també va acollir classes, un menjador... És un lloc molt carregat d’història que semblava estar predestinat que s’hi fessin joies arqueològiques", relata Bou, que va poder aconseguir el local quan el negoci de bicicletes que també va acollir va tancar a causa de la pandèmia.

La joieria que practica Bou des de fa dues dècades no és gens convencional. De fet, no hi ha ningú a Espanya que la practiqui, si bé és un corrent dins del sector molt valorat i amb especialistes a Itàlia, Alemanya i els EUA. "Queda algun home gran pel sud, per Sevilla i Trujillo, que treballa amb alguna tècnica antiga, però aquí no es valora, per la qual cosa me’n vaig haver d’anar a Roma i Florència a estudiar orfebreria mil·lenària amb els millors especialistes que hi ha al món", assegura. Com la granulació etrusca, una tècnica decorativa d’origen mesopotàmic que consisteix en la unió de petites esferes d’or sense necessitat de soldadura, i que va ser recuperada a Occident al segle XIX. Són les mateixes boletes, per exemple, que apareixen a l’empunyadura d’or de la daga de ferro meteorític de Tutankamon.

També és especialista en la filigrana, el repussat o el cordó romà...

"Aquest tipus de joieria no es pot fer amb instrumental modern, per exemple jo utilitzo bufadors antics que aconsegueixo en antiquaris, i també té la particularitat d’utilitzar artifacts, objectes antics, com monedes antigues, la majoria perses i segells romans, així com creus medievals", resumeix Bou, que es proveeix d’aquestes peces històriques en numismàtiques internacionals i en mercats d’antiguitats al sud de França o a la Fira Inhorgenta de Múnic.

Notícies relacionades

Mate, una web per trobar amistats a la mateixa ciutat

El Último de la Fila tornarà amb una gira el 2026 amb parada a BCN

"Tinc coses superboniques, com aquesta moneda –assenyala–, amb el fundador de l’imperi persa amb un arc. De tot tinc la fitxa de certificat d’autenticitat", especifica.

Explica que es va enamorar d’aquest tipus de joieria per ser "diferent". "No és de brilli-brilli, ni d’estatus, tot i que sí que et posa bonica. Però té a veure amb els amulets, els talismans, el simbolisme en el seu vessant més romàntic. És una cosa primitiva, ancestral. Com els nens que guarden pedres i llavors a les butxaques, branquillons, boletes de sorra, closques...", invoca.