Mor James Foley, el director predilecte de Madonna i responsable de dues pel·lícules de la saga ‘Cincuenta sombras de Grey’

El director nord-americà James Foley, ha mort dimarts passat mentre dormia, després de diversos anys lluitant contra un càncer cerebral, va dirigir dues de les tres pel·lícules basades en la reeixida novel·la d’E. L. James "Cincuenta sombras de Grey"», Cincuenta sombras mas oscuras i Cincuenta sombras liberadas, totes dues amb Dakota Johnson i Jamie Dornan. Però en productes d’aquestes característiques, qui recorda el director?

Va complir al servei d’una idea comercial de sexualitat sense transgressió, però Foley va resultar més interessant en altres temps menys marcats per certa màrqueting cinematogràfic. Per exemple, el 1986, quan va signar la interessant Homes cara a cara, un drama criminal amb duel interpretatiu entre Sean Penn i Christopher Walken. En aquella època es va convertir en el realitzador predilecte de Madonna per als seus videoclips, així que no sorprèn que també la dirigís en el film Qui és aquesta noia? (1987), una comèdia romàntica i exaltada al servei de la cantant.

Notícies relacionades

Jacobs i la passió pel Barroc

Una eminència de la novel·la històrica

Els anys 90 van ser una bona dècada per a Foley. Va dirigir un episodi de Twin Peaks, una interessant adaptació de Jim Thompson —After Dark, My Sweet (1990)— i, sobretot, la posada en escena cinematogràfica de la peça de David Mamet Glengarry Glen Ross (1992), sobre un grup d’agents immobiliaris interpretats per Al Pacino, Jack Lemmon, Ed Harris, Alan Arkin i Kevin Spacey. En aquella època Foley sentia admiració per Gus van Sant i Quentin Tarantino, però tenia por que els estudis de Hollywood ho fagocitessin tot i els cineastes independents perdessin la seva llibertat.

A ell també li va acabar passant, i a partir de llavors només va fer thrillers psicològics i convencionals com Passió obsessiva (1996), amb Mark Wahlberg i Reese Witherspoon, o adaptacions de novel·les de John Grisham com Cambra segellada (1996), amb Chris O’Donnell i Gene Hackman. La televisió el va redimir parcialment anys després, ja que va dirigir una dotzena d’episodis de la sèrie política House of Cards.