Dudamel enamora amb Strauss

La temporada de BCN Clàssics ha acomiadat el seu curs 2024-25 aquest cap de setmana amb dos concerts extraordinaris, un al Liceu i un altre al Palau, tots dos a càrrec de la London Symphony Orchestra amb Gustavo Dudamel al podi. El primer, dissabte, va comptar a més amb la consagrada soprano letona Marina Rebeka, que tornava al Gran Teatre després de la seva aplaudida Norma de la temporada 2021-22 i abans de la gala liceista en què participarà el 6 de juny. El programa proposava obres d’especial bellesa gràcies a la mestria de Richard Strauss, compositor inclassificable del segle XX que va apostar per la melodia ¡i amb quin encert! A aquest talent s’uneix una altra de les seves facetes que l’engrandeixen: la seva capacitat com a orquestrador per vestir d’una tímbrica tan sensual com teatralment efectista el seu concepte de melodia infinita. Dudamel, expert comunicador, tenia molt clar que amb aquesta meravella de programa el públic sortiria flotant del teatre, com va ser.

Regal afegit

Notícies relacionades

Sabrina Carpenter entreté al Primavera Sound: ‘Espresso’ i 15 gominoles més

Una consagració massiva i un aniversari total

La vetllada va tenir doble regal afegit, dues peces d’un altre gran de la melodia i de la tímbrica, Maurice Ravel, de qui es commemora el 150è aniversari del seu naixement, i a qui se li ha rendit homenatge amb el cicle de mélodies Shéhérazade. Integrat per Asie, La flûte enchantéi i L’indifférent, la cantant letona va esculpir cada una d’elles amb un material vocal preciós, un timbre de vellut i una capacitat per al fraseig i per apujar als aguts de manera impressionant. Dudamel la va acompanyar deixant-la respirar, però sense donar-li treva, ja que va treure profit dels contrastos i harmonies de cada cançó. La cita es va obrir amb el poema simfònic Don Juan, obra de joventut de Strauss i oferta en una superba interpretació, extravertida i brillant. Després de les cançons ravelines i la pausa, va tornar la música del francès amb la seva també primerenca Rapsodie espagnole, una de les moltes mirades a l’exotisme que representava Andalusia per als creadors gals, també servida amb safata de plata per l’orquestra.

El final va ser tota una festa, la meravellosa suite orquestral de l’òpera Der Rosenkavalier.