Una petita victòria contra el mortal engany de l’amiant

"Quan el meu pare encara vivia, vaig arribar a parlar amb ell de la possibilitat de fer un documental sobre el tema –explica–. Després la seva salut va empitjorar i jo vaig abandonar la idea de la pel·lícula per poder acompanyar-lo, perquè en aquestes circumstàncies cada moment que passes amb aquesta persona compta". Josep Andrés va morir el 2017 i la Isabel va trigar un temps a reprendre la investigació per a un documental que avui, per fi, és una realitat. Es titula La fibra sensible i es presenta aquests dies al festival DocsBarcelona. "Fins a gairebé el final del procés no em vaig adonar que havia transformat el dol en pel·lícula –apunta–. Va ser una manera de mastegar totes les emocions i convertir una cosa negativa en una cosa que pugui fer un servei als altres".

Com ella mateixa assenyala al film, per a Andrés va ser fonamental entendre que tot aquest patiment causat per l’exposició a l’amiant era una experiència compartida per desenes de milers de famílies arreu del món. I que hi ha uns responsables. Un d’aquests afectats va ser el belga Eric Jonckheere, autor d’un llibre en què explicava la mort dels seus pares i dos germans a causa de l’asbest (vivien a Kapelle-op-donin-bos, un petit municipi on es va instal·lar una fàbrica d’Eternit, multinacional suïssa especialitzada en productes de construcció amb amiant). L’Eric va saber que ell també patia un mesotelioma quan ja havia començat a participar en la pel·lícula i va morir poc després del final del rodatge.

"Milers de casos semblants"

Notícies relacionades

Sabrina Carpenter entreté al Primavera Sound: ‘Espresso’ i 15 gominoles més

Una consagració massiva i un aniversari total

"El que li va passar a l’Eric és un desastre, un patiment indescriptible –afirma Andrés–. Però hem de saber que hi ha milers de casos semblants. Les víctimes ho viuen amb una enorme sensació d’injustícia i d’engany, veuen que han sigut utilitzats i que ningú ha tingut en compte el valor de les seves vides". A La fibra sensible, la cineasta viatja a Bèlgica per parlar amb Jonckheere i per assistir al Parlament Europeu a l’aprovació d’una directiva de protecció dels treballadors contra l’amiant; també visita Casale Monferrato, una petita ciutat italiana on la presència d’una gran planta d’Eternit ha disparat els casos de mesotelioma, i filma a Torí el desenllaç d’un dels diversos processos judicials oberts contra el magnat Stephan Schmidheiny, que durant anys va ser el màxim responsable de l’empresa suïssa.

"Com en tantes altres coses que tenen a veure amb el sistema en què vivim, la lluita contra el lobby de l’amiant és un camí molt llarg –assegura Isabel Andrés–. Però hi ha petites victòries, i potser la suma d’aquestes petites victòries pot generar millores que acaben sent importants".