Llums i ombres de la família materna de Giralt Torrente

Fa 15 anys, l’escriptor Marcos Giralt Torrente (Madrid, 1969) va abordar un exercici d’introspecció autobiogràfica molt notable amb Tiempo de vida, un llibre en el qual enfonsava el bisturí en la relació amb el seu pare, el pintor Juan Giralt, a qui va cuidar en els seus dos últims anys després d’una relació de dolorosos desacords. Ara completa aquest mateix afany amb la mateixa potència analítica gràcies a Los idealistas (Anagrama), una altra memoir que com en aquell cas camina cap a una reconciliació amb el passat. La dissecció afecta en aquest cas sis persones: el totpoderós avi, el gallec Gonzalo Torrente Ballester; la seva dona, la soferta Josefina Malvido, i els quatre fills de la parella, entre els quals es compta el també escriptor (i estafador) Gonzalo i la mare de Marcos Giralt, María José. L’única dels evocats que avui continua viva.

Igual que en Tiempo de vida, que tants premis va oferir al seu autor, aquí es relaten sense pudor les llums i sobretot les ombres d’aquestes vides escrutades. En el cas de Torrente Ballester, el seu net entra amb matxet a desbrossar la desigual relació que va mantenir amb l’àvia, morta prematurament, a través de la correspondència de la parella. Pot resultar estrany que un matrimoni es creui tantes cartes, però, en el cas de l’escriptor gallec, això es va produir perquè ell va decidir anar-se’n a viure a Madrid a buscar la glòria mentre ella es va quedar a càrrec dels fills a Ferrol i, no obstant, moltes vegades es van trobar a mig camí per tenir relacions sexuals. "Havia de mostrar als personatges en tota la seva complexitat i m’he permès fer-ho perquè sabia que les misèries que es mostraven eren les que tots tenim i amb les quals es pot ser indulgents. Finalment, crec que són ben tractats sense deixar de mostrar allò que planteja dubtes".

Els dubtes són molts. ¿La mesquinesa de l’avi es pot explicar només pel masclisme estructural que imperava en l’època? ¿Per què va deixar fora del seu testament els seus quatre primers fills, en benefici dels set (¡set!) que va tenir en el seu segon matrimoni? ¿Va ser un manipulador i un individu egoista que va sacrificar la seva família per la seva ambició? "Crec que el meu avi no va ser únicament botxí i la meva àvia només víctima, hi va haver una col·laboració de tots dos. I el que redimeix aquesta relació és la història tan encesa que tenien, aquell desig en el terreny del sexe. Quan un pensa en els seus avis és difícil imaginar-los així i aquest és un dels grans atractius del llibre, perquè resulta molt atemporal".

Respecte a les prioritats de l’avi, l’escriptor no té dubtes: "No comprenc la gent que ho hipoteca tot en favor de la seva ambició, però això ho veus en les esferes de l’art, de la ciència i la política". Per a Giralt, en relació amb això, hi ha hagut un abans i un després en la seva vida, el naixement del seu fill que va venir justament amb l’èxit de Tiempo de vida. "El sentiment de la paternitat forma part d’una evolució personal que m’ha fet més permeable", assegura, mentre deixa el llibre com a llegat al fill.

La mare de l’autor

Notícies relacionades

Sabrina Carpenter entreté al Primavera Sound: ‘Espresso’ i 15 gominoles més

Una consagració massiva i un aniversari total

Una de les grans preguntes del llibre és què ens fa ser com som i Giralt Torrente troba la causa en la mort primerenca de l’àvia per a la deriva dels quatre germans que no van saber o no van voler portar una vida convencional amb oficis o professions estables que els procuressin una autonomia econòmica, depenent esporàdicament de les aportacions paternes. Gonzalo, el segon, s’ha dit, va ser l’ovella negra d’una família ja per si mateixa poc comuna: estafador, gorrer, es va passar 10 anys a la presó, i en els últims anys va dormir en bancs públics de Madrid.

No obstant, el personatge essencial d’aquest conjunt de vides és, sens dubte, la mare de l’autor, que mira insolent des de la portada dues fotos d’aires pop datades al Brasil abans del naixement del seu fill. Culta, bohèmia i protagonista del que potser és el millor capítol del llibre, ha llegit el llibre i ha sentenciat que està molt bé. "I això és una cosa que em fa dubtar de la qualitat del llibre", fa broma Giralt.