Erik, d’arribar en pastera a cuidar el monestir

"És tota una història", admet l’Erik. És l’home a qui més se saluda, el que més somriu, el que més mans encaixa durant la reobertura de la part museística del monestir de Sixena. És l’home que ho fa tot des del 2020: guardià, porter, jardiner, manteniment, a qui "coneix tothom". Cinc anys al lloc, 57 des del seu naixement a la Costa d’Ivori i gairebé dues dècades des que va arribar a Espanya el 2007 en una pastera en la qual gairebé perd la vida.

"M’havien dit que era un vaixell, jo no ho volia perquè em feia por", recorda l’Erik, que critica que qui organitza aquests viatges "enganya la gent". La seva negativa a pujar-hi va durar un instant: "Quan em vaig queixar em van posar un ganivet al coll i em van obligar a pujar a la barca, si no, em mataven". "Ells no volen que tornis perquè pots dir que el que la gent espera no és el que és", diu l’Erik. Va arribar a les Canàries, des d’on el van portar amb avió a Madrid.

A la capital espanyola, tres mesos de més solidaritat amb l’Erik. Alimentació i aprenentatge de cara a poder iniciar una nova vida que va començar a brollar a Lleida. "Em van donar una targeta de tren i em van dir que allà em podia sortir alguna cosa", explica l’únic habitant del monestir de Sixena. "Vaig dormir en una oficina bancària i hi va aparèixer una furgoneta, un agricultor que necessitava gent per al camp", explica. "Va ser com un sorteig, entre 80 persones em va tocar a mi".

Convertit al cristianisme

Des de llavors, "amistat amb ell". Una mica menys de mig any treballant per a aquest agricultor li va permetre un cert matalàs econòmic. Va poder llogar un pis a Lleida "per pocs diners". Era la seva base. "Acabàvem la campanya a Lleida i anàvem a la maduixa a Huelva, a buscar raïm a Logronyo, l’oliva a Jaén, a buscar la taronja a València... però sempre tornant a Lleida", recorda.

El trasllat de Lleida a Sixena és una qüestió de fe. "Jo era musulmà, però a l’arribar a Espanya em vaig convertir al cristianisme", diu, com també que es va assabentar de l’existència del municipi d’Osca "donant un cop de mà, com a voluntari, a netejar a la catedral". Fa 10 anys, el 2015, es va traslladar fins al Sena, localitat pròxima al monestir, per cuidar un senyor gran. Allà va començar el seu idil·li amb els Monegros.

Notícies relacionades

Cookie Mueller i la literatura del costat salvatge escrita per dones

Antonio Muñoz Molina, escriptor: "La lectura és un acte de sobirania no mediatitzat per cap tecnologia"

"Em vaig acostar al monestir per ajudar", recorda l’Erik, que el 2020, després de marxar les monges, va assumir totes les tasques. "Tinc contracte amb l’Orde de Malta", diu un home que viu al pòrtic d’entrada, a l’antiga casa de convidats. "No em sento sol, perquè sempre hi ha alguna cosa per a no t’avorreixes", explica, més feliç des del 20 de gener del 2024: "Aquell dia va arribar el meu fill aquí, que ara estudia per al carnet de conduir i també treballa en la fruita".

No s’oblida de la Costa d’Ivori. "Cada any, el mes de vacances, torno a la meva terra", assenyala l’Erik, que no vol pensar què farà quan estigui jubilat. De moment està content aquí: "Conec tota la gent que entra aquí. Soc l’home que fa de tot".