Ana Belén, amb poder i un vigor juvenil

Allà la teníem, de blanc, somrient i cordial, com sempre va ser, i amb la veu en excel·lents condicions. Cantant de tècnica impecable, sempre una mica actriu, dominant el quadre i fonent-se de mica en mica amb alguns números canònics del seu catàleg (de Yo también nací en el 53 a un volcànic Desde mi libertad), alternant-los amb algunes novetats. Es tractava de "balancejar", va apuntar.

Notícies relacionades

Sabrina Carpenter entreté al Primavera Sound: ‘Espresso’ i 15 gominoles més

Una consagració massiva i un aniversari total

Els cinc temes d’estrena van desprendre estils i fons variats, i relleus. Que no hablen en mi nombre, bonic i solemne, va apuntar a les nenes que pateixen la tragèdia palestina. El de la pel·lícula Cinecittà, que va cantar embolicada en un boà de plomes de color violeta, va evocar "el glamur que s’ha anat perdent" i algunes figures adorades ("sempre que la canto penso en Marcello Mastroianni"). Mala para los huesos esta humedad és una peça irònica de Víctor Manuel. "Que pensa que tot l’anterior va ser millor... No, el que passa és que eres jove", va fer broma. Vengo con los ojos nuevos és la que donarà títol al nou àlbum, i s’entén, pel refrescant missatge d’actitud vital i per l’emotiva dinàmica catedralícia. I Bachátame, de l’aragonès Jorge Usón, és el que sembla, això és, un ritme tropical ben suau que serveix de coixí de l’enyorança sentimental.

Vam veure una Ana Belén en plena forma, captivada pel nou i abordant l’antic amb un vigor i una brillantor juvenils, encara més si és possible que en visites anteriors, acompanyada per un pulcre sextet dirigit pel seu fill, David San José. La rastellera de fites passades va completar el temari fins a les 25 cançons. Alts cims vocals en A la sombra de un león, i la sensualitat mestissa de Contamíname i Derroche. Poder en aquell Piano man que un dia va manllevar de Billy Joel i en l’Agapimú que ha rescatat en aquesta gira després del gag trapella amb Ojete Calor. El sentiment d’una era en España, camisa blanca de mi esperanza, l’himne La puerta de Alcalá, el viatge als temps de Ana en Río de Balancê i una pròrroga a la vista després del ple d’ahir, el 18 de novembre al mateix Palau de la Música.