Candel, entre estrelles del cine i veïns sense telèfon
Visita al pis del barri de la Marina de Port, on Francesc Candel va escriure ‘Els altres catalans’ i on es va "enlairar", en expressió de la seva filla, la Maria, que vol convertir la vivenda en una casa museu.

Al pis que Francesc, Francisco o Paco Candel (1925-2007) i la seva família van habitar durant part de la dècada de 1960 hi havia un trànsit humà intens i molt transversal. La Maria, la seva filla, recorda tornar de veure al cine Los chicos con las chicas (1967) i trobar-se a casa Enriqueta Carballeira, la protagonista de la pel·lícula, amb permís de Los Bravos. Això sí que deu ser impactant. Carballeira estava amb Javier Aguirre, el director del film i llavors el seu marit, as del cine comercial i alhora reconegut curtmetratgista d’avantguarda. D’altra banda, explica la Maria, no era estrany que un veí gallec que no tenia telèfon baixés a utilitzar l’aparell dels Candel. La vivenda és en un petit polígon de blocs baixos situat a la zona de la Marina de Port que s’enfila cap a la muntanya de Montjuïc.
En el centenari del naixement de Candel a Cases Altes (València), que es compleix avui, el telèfon segueix allà on era. La Maria l’anomena el "telèfon Al Capone". És de baquelita negra i està penjat en una paret del passadís, a l’altura de l’orella, més o menys. Hi ha altres elements del pis original. Per exemple, el despatx de Candel sembla conservat en ambre. El pis manté l’estructura intacta i consta de menjador, també fossilitzat, cuina, lavabo i tres habitacions: la del matrimoni, amb aigüera exterior en suite, com diríem ara, si hi hagués aigüeres; la dels nens, que compartien la Maria i el seu germà, el Paco, i el despatx de l’escriptor. Tot de dimensions modestes.
"Aquí és on el meu pare va escriure Els altres catalans [1964] i es va enlairar", diu la Maria. La família es va mudar més tard a un àtic, també a la Marina de Port, però Candel va mantenir el pis en qüestió com a estudi. La Maria persegueix des de fa anys les administracions per convertir-lo en una casa museu i no sembla que les deixi de perseguir. Com a lloc de treball i de vida (no només familiar) d’un escriptor de classe obrera té potència. No hi ha tants escriptors de classe obrera, i menys encara n’hi havia abans.
Pipes i navalles
El pis guarda en prestatgeries llibres de la biblioteca de Candel; a l’àtic n’hi ha més. En total, "uns milers", segons la Maria. Hi ha seccions dedicades a llibres de política i d’art, als seus llibres escolars, a primeres edicions dels seus llibres, a exemplars firmats per autors, a les excel·lents col·leccions editades per Josep Janés, amb qui Candel va contactar a través del jugador del Barça Eduardo Manchón, fill de Can Tunis, i que li va publicar Donde la ciudad cambia su nombre (1957)... Als prestatges, també, pipes i algunes navalles, "regals de quinquis a qui coneixia", suposa la Maria. Compte, les pipes són de fumar. A la casa també hi ha quadros propis i d’amics, alguns amb projecció, fotografies, premsa clandestina. La Biblioteca de Catalunya va comprar el 2022 l’arxiu personal de Candel, amb els originals de les seves novel·les i assajos, dietaris i correspondència.
La Maria cita Hemingway, Baroja, Pla i Txékhov com a escriptors preferits de Candel. Un autor ben representat a la biblioteca és Tomás Salvador, personatge de vida sorprenent: quinta del biberó republicana, camp de concentració franquista, División Azul, inspector de la Brigada Politicosocial, reivindicable novel·lista tot terreny (amb incursions en la ciència-ficció, un terreny desert a Espanya), editor arruïnat, quiosquer. "Va treure el meu pare de més d’un merder –comenta la Maria–. Era el padrí del meu germà".
Triada llegendària
Notícies relacionades"Passava molt temps aquí conspirant amb amics", diu la Maria. En una d’aquelles conspiracions va acceptar presentar-se a senador per la candidatura unitària Entesa dels Catalans en les primeres eleccions democràtiques després de Franco (1977). Va ser elegit. De fet, van ser elegits els 12 candidats d’Entesa dels Catalans. La triada per Barcelona semblava el nom d’un grup de folks i és llegendària: Benet, Candel, Cirici. Hi ha a la casa pasquins amb els quals van empaperar la ciutat.
Candel va escriure més del que va publicar, que ja és moltíssim entre novel·les, relats, assajos, reportatges, articles, etcètera. No va per la infinitat de cartes que va escriure (quasi 6.000 de rebudes conté el fons adquirit per la Biblioteca de Catalunya). Va per la seva faceta d’"escriptor utilitari", en paraules de la Maria; això és, escriptor d’instàncies i altres papers oficials per a veïns. Més gent que passa pel pis.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dret de rectificació del FC Barcelona
- Incivisme Un prostíbul en un pis del carrer d’Aragó causa enuig al Clot
- Comerç BCN descarta comprar El Centre de la Vila i deixa pendent el seu futur
- Aquest estiu és possible viatjar a Petra sense sortir de Barcelona
- Xoc titànic a Washington Trump descarta parlar amb Musk i deixa obert un duel d’efectes impredictibles
- Un motor econòmic Barcelona i la paradoxa del Louvre
- Un motor econòmic El 74,4% dels barcelonins creuen que la ciutat ha arribat al seu sostre turístic
- Període de transició Síria mira de deixar enrere la violència sis mesos després de caure Assad
- Un motor econòmic ¿Com regulen el turisme altres ciutats europees?
- Derbis més igualats