‘Mountainhead’, regal per als fans de ‘Succession’

La pel·lícula original d’HBO Mountainhead (que s’estrena avui a Max) és el debut en la direcció de Jesse Armstrong, geni britànic de la sàtira que ha recollit diversos Emmy com a creador i guionista d’una petita sèrie anomenada Succession. I el millor que se’n pot dir és que sembla un altre capítol de la seva obra més popular. En què poden no sortir els Roy, però sí alguna cosa semblant com ara és el CEO tecnològic Lukas Mattson (Alexander Skarsgård) multiplicat per quatre: el grup d’amics rics reunits en una mansió de muntanya gairebé tan espectacular com aquell resort impossible (el Juvet Landscape Hotel al nostre món) on es negociava la venda de Waystar Royco a GoJo.

Jason Schwartzman (un habitual del cine de Wes Anderson des dels dies d’Acadèmia Rushmore) és l’amfitrió, impecablement batejat Hugo Van Yalk; impossiblement milionari, però no tant com els seus col·legues. Steve Carell és el capitalista de risc Randall, el Papa Os del clan, que s’enfronta de l’única manera que sap al seu diagnòstic de càncer: negació total i confiança cega en els seus diners per seguir vivint, tot i que només sigui com una consciència humana allotjada al núvol.

IA desencadenada

El menys conegut però fantàstic Cory Michael Smith (Varian Fry a Transatlàntic) és Venis, fundador de Traaam, una xarxa social que, com l’X d’Elon Musk, ha incorporat noves eines de creació de contingut basades en el perillós fotorealisme de la intel·ligència artificial. Per descomptat, arreu del món comencen a aparèixer deepfakes d’actes violents que desperten agitacions col·lectives. L’únic que podria esmorteir el cop és el filtre creat per Jeff, el personatge de Ramy Youssef (Ramy, en què Hiam Abbass, de Succession, és la mare del seu personatge), que pot indicar a l’usuari si el que està veient és real o només una construcció. Mentre tot empitjora i la regulació comença a ser una possibilitat preocupant (per a ells), aquest grup salvatge adopta algunes decisions èpiques.

Festival de la paraula

La pel·lícula té una trama i, de fet, deriva cap a un thriller de suspens colpidor, però sobretot és una successió de diàlegs brillants que passen sense solució de continuïtat de l’acudit adolescent més ximple a la referència a Marc Aureli. Festival de la paraula amb un cert component teatral, fins i tot en la manera en què es van filmar les escenes: de principi a fi, cronològicament, sense tallar, amb només dues càmeres, com ja es va fer a Succession. També com a la sèrie, Armstrong va afegir línies alternatives als guions perquè els actors poguessin sorprendre els seus companys d’escena i generar així una electricitat extra.

Notícies relacionades

Sabrina Carpenter entreté al Primavera Sound: ‘Espresso’ i 15 gominoles més

Una consagració massiva i un aniversari total

Una part del nerviosisme que respira tot pot venir de l’agenda de treball. Mountainhead es va rodar a Park City, Utah, el març passat, i arriba a les nostres pantalles només dos mesos després. Fer-la de pressa era necessari perquè es tracta d’una pel·lícula urgent, que captura un moment històric molt determinat, l’aquí i l’ara d’una humanitat amenaçada per l’avenç imparable de la IA i la revolució ideològica de dretes a Silicon Valley.

A causa d’aquestes urgències, Armstrong no ha tingut temps per buscar un disseny formal i un estil purament propis de la pel·lícula, que es mou i sona exactament com Succession, amb la qual comparteix diversos productors, el dissenyador de producció Stephen H. Carter i el compositor Nicholas Britell. Segons explicava Vulture, el director va estar a punt de situar-la en el mateix univers a través de l’aparició del logo d’ATN, la cadena de Logan Roy. És una espècie de regal per als fans de Succession, una coda tardana amb tot el que va fer gran la sèrie, salvant potser l’emoció: aquí costa preocupar-se mínimament per qualsevol personatge, esperar que qualsevol d’ells surti viu d’una reunió social progressivament enrarida.