L’èxit de ‘Ne Zha 2’ converteix l’animació xinesa en un motiu d’orgull nacional

El film que s’estrena ara a les nostres sales és ‘Ne Zha 2’( 2025), dirigit per Yu Yang (conegut pel seu nom artístic de Jiaozi, la ‘gyoza’ o empana al vapor), produït per l’estudi Coco Cartoon i seqüela del també exitós –tot i que de manera més local– ‘Ne Zha’ (2019), del mateix director. El més rellevant d’aquesta pel·lícula a nivell comercial –i geopolític, perquè ens enganyarem– és que a les tres setmanes de la seva estrena a la Xina, que va tenir lloc el 29 de gener, havia recaptat més que cap altre film, i en aquest moment suma ja 1.830 milions d’euros, havent costat prop de 70 milions.

En plena guerra dels aranzels entre els Estats Units i laXina, ‘Ne Zha 2’ ha superat ja el que ha guanyat per ‘Del revés 2’, film de Pixar que l’any passat va batre rècords i amb els seus 1.480 milions d’euros recaptats al món es va convertir en la pel·lícula animada més taquillera de tots els temps. Ja no ho és. Un altre motiu perquè Donald Trump, en la sev paranoia particular sobre com la resta del món vol treure als Estats Units la seva hegemonia cinematogràfica, no dormi tranquil.

Una novel·la del segle XVI

La dimensió de ‘Ne Zha 2’ no acaba aquí, ja que al seu propi país ja és un títol històric: és la vuitena pel·lícula amb més recaptació de taquilla en la història del cine xinès. El film s’inspira una novel·la del segle XVI titulada ‘La investidura de los dioses’, i el personatge de Ne Zha ja va ser protagonista d’un migmetratge animat de 1979, ‘El pequeño Nezha pelea contra los grandes reyes de los dragones’. En tots aquests relats dominen la fantasia i els elements del popular gènere ‘wuxia’, el d’arts marcials i cavalleria, però ara adaptats als nous corrents estètics de l’animació i a la redefinició dels personatges clàssics d’aquest tipus de productes.

És una pel·lícula tan aparatosa com generosa en metratge, gairebé dues hores i mitja, el que no és habitual en l’animació llevat de rares excepcions. ‘Ne Zha 2’ necessita un llarg i còsmic pròleg explicatiu abans d’entrar veritablement en matèria. Fins i tot sense personatges, només amb elements de la natura en col·lisió, se’ns informa de l’existència de la Perla del Caos, beneïda pel cel i la terra. El senyor suprem va decidir dividir-la en dos: l’energia positiva va derivar en la denominada Perla Espiritual, mentre que la negativa va originar l’Orbe demoníac, que després es va reencarnar en el personatge que dona títol al film.

Resultat aclaparador

Notícies relacionades

No em miris, no em miris...

Oriol Broggi presenta un muntatge de ‘La tempestat’ "a l’antiga"

I quan entra en matèria, èpica, fantàstica i disconforme, ho fa amb una curiosa i atractiva animació 3D disposada a rivalitzar amb el que vingui de Pixar, Disney, DreamWorks, Warner i qualsevol estudi de l’òrbita hollywoodiana. El resultat és bastant aclaparador a partir d’una premissa argumental d’allò més simple, de nou un enfrontament apocalíptic entre el Bé i el Mal.

Que s’hagi convertit en alguna cosa així com l’orgull nacional a la Xina diu molt de la relació que en aquest moment tenen entre si les qüestions cinematogràfiques i les polítiques. Explicava Adrián Foncillas des de Pequín el febrer passat que els escenaris reals recreats a la pel·lícula, procedents de la província de Sichuan, s’han convertit en font de peregrinació del quàdruple de visitants habituals. Segons proclama el Ministeri d’Afers Estrangers del Govern xinès, el film «estén un nou pont per a l’intercanvi cultural entre la Xina i el món». L’orgull s’escampa per tots els costats. «Ningú pot explicar la mitologia xinesa millor que la Xina», assegura la premsa del país. Tenen tota la raó, i en el punt de mira hi ha com Disney i altres estudis anglosaxons han tractat la realitat xinesa en cintes tipus ‘Mulan’. Tot cine és polític. Ara, més que mai, tot i que estiguem parlant d’una pel·lícula d’animació... ¿per a tots els públics?