Treballar per viure o viure per treballar

El cas d’aquest jove coreà va impactar especialment Toulmé, que va parlar amb els pares del noi. "Vaig sentir la càrrega emocional del que m’explicaven i el seu valor i la seva força al lluitar contra l’empresa. Al final van aconseguir que els polítics reconeguessin la mort per gwarosa. Però vaig sentir còlera i impotència, perquè il·lustra la fragilitat de l’individu davant les grans corporacions en el sistema capitalista i també, de manera extrema, el que no funciona avui en el treball enfocat a la productivitat, una cosa que amb la pandèmia es va accentuar", assenyala el dibuixant, de pas per Barcelona.

Abans de traslladar-se a les illes Comores, a l’est de Moçambic, per indagar com una oenagé intenta millorar les condicions de treball dels habitants d’aquesta zona empobrida de l’Àfrica, va viatjar als Estats Units. Hi va anar perquè allà, el 2021, després de la covid, 47 milions de treballadors van protagonitzar la batejada com Gran Dimissió (big quit; el 2022 van ser 20 milions) i van decidir deixar els seus llocs de treball i canviar de vida després d’experimentar la síndrome del burnout, d’estar cremats i angoixats pel trasbalsador ritme de treball. "Aquest va ser un fenomen molt americà, però la pandèmia va ser reveladora per a molta gent. Ens va mostrar una cosa que ja existia però sobre la qual no ens havíem aturat a reflexionar perquè vivim sempre corrent, com un hàmster a la seva gàbia, sense temps per pensar. Però en el confinament ens vam aturar i vam poder interrogar-nos sobre la nostra relació amb la feina. Molts van pensar que si tot se n’havia d’anar a la merda, millor viure el millor possible, tot i que, és clar, depèn dels recursos de cada un i hi ha qui no té cap altra opció per guanyar diners per sobreviure", constata.

L’autor va entrevistar a Austin (Texas) un executiu de JP Morgan que un dia va decidir dimitir d’una feina estressant i exigent i dedicar els diners estalviats a fer realitat el seu somni de ser músic. Una cosa similar al que el mateix Toulmé va fer el 2008, al deixar la seva feina com a enginyer civil per ser dibuixant de còmic. "No volia arribar al final de la meva vida dedicant el 80% del meu temps a una cosa que no m’agradava".

Donar sentit a les seves vides

Notícies relacionades

No em miris, no em miris...

Oriol Broggi presenta un muntatge de ‘La tempestat’ "a l’antiga"

També va parlar amb joves que pensen molt diferent de les generacions dels seus pares: "Volen més equilibri entre la vida laboral i la personal, ja no estan disposats a sacrificar-ho tot per la feina. I més després de veure com els seus pares van perdre els seus estalvis i cases amb la crisi de les subprime (2007). Molts es van preguntar ¿per què sacrificar-me per un cap o una feina si puc perdre-ho tot per coses que no puc controlar?". Aquesta reflexió es manté vigent ara davant un futur incert i un món convuls. La reacció, apunta l’autor, és buscar temps per a un mateix, per complir somnis, viure al dia perquè la vida pot ser molt curta o ajudar la gent i fer una cosa útil que doni sentit a les seves vides.

Toulmé va preguntar als seus entrevistats què farien si no haguessin de treballar per viure. "La majoria no s’imaginaven fent una altra cosa per treballar, tot i que preferirien fer-ho a un altre ritme o ajudant gent –assenyala–. La sociòloga Dominique Méda em va dir que la feina ha sigut sempre molt important per a la vida en la història de la humanitat, que està en el centre de la condició humana i no concebem estar sense fer res. La nostra relació amb el treball és complexa i ambivalent. Necessitem treballar, però el treball pot fer-nos molt feliços o molt infeliços".