El món es crema, i tu llegint

És una teulada davant les intempèries que més ens espanten (la soledat; la incertesa; la incomprensió, pròpia i/o aliena), una espatlla sobre la qual plorar les penes, un coet al qual pugem i ¡fiu! deixem enrere aquell lloc on no volem estar per instal·lar-nos en un altre espai, i en un altre temps. La lectura és un refugi. El nostre refugi.

Steve McCurry (Pennsilvània, 1950) és avui, més que un fotògraf de referència, una estrella de la fotografia. Famós per la imatge de la nena afganesa d'inquietants ulls verds que va ser portada de 'National Geographic' el 1985, no importen les últimes polèmiques sobre si va fer servir o no lícitament el Photo­shop en les seves imatges: el poden haver descavalcat de la condició de fotoperiodista, però no de la d'estrella. Segueix tenint una legió de fans entre els amants d'aquest art i veient el seu nom estampat en una mida molt més gran que la del títol en llibres luxosament editats amb les seves instantànies potser no tan instantànies.

És el cas de l'últim que ha arribat a les llibreries, 'Sobre la lectura', amb què McCurry pretén fer un doble homenatge: al plaer de submergir-se en un text i a com ho va plasmar durant mig segle el fotògraf hongarès André Kertész (va recollir aquestes fotos a 'El íntimo placer de leer', publicat el 1971), del treball del qual es declara deutor.

El viatge que el fotògraf de Magnum inicia per mostrar com els éssers humans ens refugiem en la lectura passa per una trentena de països i una infinitat de moments vitals, units pel que Paul Theroux, al pròleg del llibre, considera que comparteixen tots els lectors: la llum. «Em sembla que sempre hi ha un aire lluminós a la cara d'una persona que està llegint», escriu el novel·lista i viatger americà, autor de 'La costa de los mosquitos'.

DIFERENTS MIRADES

I la llum s'endevina a les cares dels que apareixen a les fotos de McCurry. Encara que tots tinguin la mirada baixa, els ulls fixos en el llibre, o en el diari, o en els fulls escrits a mà que sostenen a la falda, o a la palma que a vegades subjecta i a vegades acaricia. Visquin situacions agradables, com estirar-se a l'herba del parc de Washington Square a Nova York; incòmodes, com llegir dret, en una espera que sembla interminable, en el bullici de Hong Kong; o inversemblants, com concentrar-se en la lectura mentre avancen les flames a Smederevo, Sèrbia.

Notícies relacionades

Els 10 llibres impescindibles de Llegir en Català per a Sant Jordi (i més enllà)

El porno no educa

Una única persona mira directament a la càmera: una nena afganesa que abraça contra el seu pit, amb determinació, dos llibres, potser de text. La seva mirada, ferma fins a la duresa, ens parla d'un altre vessant de la lectura: la importància de l'alfabetització. I del que estan disposats a sacrificar alguns -o potser seria més exacte dir algunes- per aconseguir-la: fins i tot la vida.

Aquesta nena, i la dona amb burca que, asseguda en un terra ben dur, escolta un home que llegeix sobre una alfombra, i el nen pakistanès amb les dues cames amputades a qui li brillen els ulls mirant per sobre de l'espatlla el llibre que llegeix un home també amputat, i els dos joves xinesos que ajunten els caps devorant el mateix text, necessiten més refugi que nosaltres. Que el puguin trobar als llibres també és a les nostres mans.