3 ensenyaments de Confuci per viure millor

Aquest llibre ajuda a viure millor, però no és un llibre d’autoajuda. Comparteix algunes coses amb aquests, com la voluntat didàctica, el to desenfadat, la mà estesa al lector, però és resultat d’un curs sobre filosofia xinesa impartit a Harvard, i té tot el rigor que se li pressuposa a una institució acadèmica (¡La Institució Acadèmica!) com aquesta.

'El camí' (que acaba d’editar, en català, Àtic dels Llibres) neix d’una classe que va deixar una periodista, Christine Gross-Loh, amb la boca oberta. No era la primera vegada que Michael Puett, el professor, causava aquest efecte en l’alumnat, però és que aquesta alumna no era fàcilment impressionable: col·laboradora de 'The Wall Street Journal' i 'The Guardian', entre altres mitjans, Gross-Loh és doctora en Història d’Àsia Oriental per la mateixa universitat on ensenya Puett, i si havia tornat a les aules era amb un encàrrec: descobrir per què l’assignatura de filosofia xinesa era la tercera més demanada a Harvard, després de les inevitables Introducció a l’Economia i Informàtica. Va sortir de la classe amb la resposta:Puett. Per coneixements, sí; per passió, també, però sobretot perquè feia veure als joves del segle XXI que les ensenyances dels grans filòsofs xinesos «són tan rellevants avui dia com fa dos mil anys», escriu Gross-Loh. De fet, abunda, ho són «més que mai». A quatre mans, i sense ressons de xerrameca 'coelhiana', periodista i professor mostren la vigència d’aquelles mirades arcanes sobre el món.

La combinació de «Confuci» i «frases cèlebres» dona a Google resultats espectaculars. Hi ha pàgines que ofereixen 101 sentències del filòsof, i fins i tot 150, d’una tacada. Absteniu-vos els que espereu trobar una cosa així en aquest llibre: aquí no hi ha receptes, hi ha reflexió. Lectura assossegada, llapis en mà, i després, llavors sí, conclusions. Sobre Confuci, aquestes són algunes de les meves:

1. LA FIDELITAT A UN MATEIX POT SER UNA TRAMPA

Ara potser algú ha curtcircuitat. Però ¿com? ¿Descobrir la nostra veritat, qui som en realitat, i actuar en conseqüència no és la base de la felicitat?Per Confuci, el món és fragmentari i caòtic, i nosaltres, com a part del món, no distem gaire d’aquesta parcel·lació. Així que el que creiem que som és només «la imatge de qui som en un moment i en un lloc en concret». Prendre la decisió que som això és posar-se és una etiqueta («soc impulsiva», «soc insegura», «soc rondinaire»), i d’aquí a la profecia autocomplerta... El nostre jo és mal·leable, i ser-ne conscient és viure sense cotilles asfixiants, amb una flexibilitat que ens permeti créixer i millorar les relacions amb nosaltres mateixos i amb els altres.

2. SENSE PETITS GESTOS NO HI HA GRANS CANVIS

O la importància del «per favor» i el «gràcies». El punt de partida de les reflexions de Confuci no és una pregunta d’alta volada filosòfica, sinó una cosa que qualsevol podria contestar: «¿Com vivim en el dia a dia?». Estirant aquest fil, el pensament es fa més i més complex. De la mateixa manera, per canviar el món, hem de començar pel nostre comportament quotidià en el nostre entorn. Un «sisplau» i un «gràcies» ens igualen, dinamiten barreres, difuminen estrats socials. El que avui ens sembla una obvietat, no ho era l’any 500 aC, quan ell exercia el seu magisteri, i avui tenim nous reptes per convertir en obvietat.

3. NO HI HA NORMES PER SER BO

Notícies relacionades

¿Ets un jonqui tecnològic?

Els 10 llibres impescindibles de Llegir en Català per a Sant Jordi (i més enllà)

La bondat, per Confuci, no segueix unes pautes universals inamovibles, sinó que depèn de la nostra capacitat de comportar-nos de manera que donem el millor de nosaltres als altres i traguem el millor d’ells. Fora rigideses:concepte líquid, diríem al segle XXI. Però, en el fons, estem dient el mateix. 

Confuci no és l’únic filòsof xinès transportat als nostres dies per Puett i Gross-Loh: Menci, Zhuangzi, Lao-Tse i Xunzi també viatgen en el temps. ¿Us atreviu a treure’n les vostres pròpies conclusions? Sereu 2.500 anys més savis.