DOBLE CELEBRACIÓ
Els 10 llibres impescindibles de Llegir en Català per a Sant Jordi (i més enllà)
Els editors d'aquesta associació que promou la literatura en català, i que compleix 5 anys, ens expliquen les seves apostes per al Dia del Llibre
Com que al principi era el verb i, tractant-se d’editors, el verb sempre és millor escrit, en el principi d’aquesta història de cooperació que esdevé amistat hi ha una carta: la que una editora novella, Laura Huerga, va enviar fa més de cinc anys a totes les adreces que va trobar a la base de dades de l’Associació d'Editors en Llengua Catalana (AELLC). Feia només tres mesos que estava al capdavant de Raig Verd/Rayo Verde, l’editorial en què havia decidit fer realitat els seus somnis de lectora voraç, i desembarcava amb ganes d’activar un sector que veia anquilosat. Al correu, Huerga convocava una reunió per veure com podien unir esforços per donar una empenta a la difusió, i al consum, de la literatura en català.
Núria Iceta va rebre, i va llegir, el correu. «Era tan transparent, tan directe, que, malgrat no conèixer la Laura, vaig decidir anar a la reunió». Va valer la pena: Llegir en Català (LEC), l’associació d’editorials independents de Catalunya, les Balears i el País Valencià que va sortir de la trobada, compleix cinc anys. «A la reunió van venir 18 editorials. Vam buscar un eix, la narrativa en català, i d’allà en vam sortir amb la proposta de fer un blog per difondre les novetats dels segells que van decidir implicar-s’hi», explica Iceta.
Núria Iceta, editora de L'Avenç, amb la seva recomanació: 'El barri de la Plata', de Julià Guillamon. JORDI COTRINA
No tots els assistents es van sumar al projecte. «El que voleu fer és fantàstic i necessari, ens deien, però no podem assumir la feina que comporta», segueix l’editora, juntament amb Josep M. Muñoz, de L’Avenç. Perquè formar part de l’associació suposa això: feina i compromís per aconseguir els objectius compartits. «Aquesta és la quota que paguem els membres, i la Laura i jo tenim la missió de deixar-ho clar». Huerga va ser la primera presidenta de LEC i, a l’octubre, Iceta li va agafar el relleu. De les editorials que van posar els fonaments, sis continuen (Raig Verd, L’Avenç, Saldonar, Alrevés, Periscopi i El Gall Editor) i hi ha tres membres nous: BiraBiro, Sembra Llibres i Tigre de Paper. Meteora, soci fundador, és avui membre honorífic de l’entitat, després d’abandonar-la l’any passat, amb la vista posada en la jubilació (impossible) dels seus editors: Maria Dolors Sàrries i Jordi Fernand.
Dolors Sàrries i Jordi Fernando s'inclinen per una biografía de Maria Aurèlia Capmany.
Totes nou comparteixen contactes, organitzen activitats conjuntes i, dues vegades a l’any, es vesteixen de festa major: la Setmana del Llibre en Català (al setembre) i Sant Jordi, que ja està a tocar. Aquest any, com en els últims cinc, les editorials del grup compartiran parada al passeig de Gràcia. Malgrat estar d’aniversari, no preveuen que sigui una diada gaire diferent de les anteriors. «És un dia estressant i apassionant a la vegada –diu Iceta–. Ens ve a veure molta gent, molts lectors fidels a un segell, i que, en aquesta visita, poden descobrir la feina dels nostres companys». «És el més bonic d’aquest dia –intervé Huerga–: el contacte amb els que ens mostren tanta fidelitat. Hi ha lectors que s’acosten a dir-te que tenen tot el que has editat. Això no té preu».
ORGULL D'EQUIP
A més de la parada conjunta, cadascuna de les editorials té el seu propi estand. «Però fixa’t si estem orgullosos del col·lectiu que ens estem gairebé tota l’estona a la de Llegir en Català», assegura Iceta. «Menys El Gall Editor –somriu Huerga–, que com que és a Mallorca ho té difícil… Però els seus llibres sí que hi són. Els altres els cobrim». Aquesta comunió entre els associats, aquesta «capacitat de col·laboració», sintetitza l’editora de Raig Verd, ha sigut la clau de la consolidació del projecte. «Llegir en Català –explica Iceta— ensenya una manera de fer les coses. Als seus membres i a tot el sector. Va arribar en un moment en què la concentració de segells per part dels grans grups coincidia amb l’eclosió de petites editorials independents, de noves llibreries i d’alguns mitjans culturals que volien fer les coses d’una altra manera. Amb responsabilitat però sense por, i veient a internet una oportunitat i no una amenaça per aconseguir que la gent llegís més, i amb més qualitat, en català. Això, en solitari, cap de nosaltres ho podia aconseguir, però unint esforços i lluitant per la visibilitat junts sí que era possible». «Sí: la reivindicació de la col·lectivitat i la cooperació en temps de creixent individualisme estava a la base de tot», resumeix Huerga.
Ilya Pérdigo, editor d'Alrevés/Crims.cat, és molt fan d''El Harem del Tibidabo', d'Andreu Martín. JORDI COTRINA
Resultat: en un any, el blog inicial es va convertir en una web plena de novetats i que dona fe, en la seva pestanya d’activitats, de l’efervescència del col·lectiu. En cinc, l’entitat ha passat de ser un focus crític a tenir una participació activa a l’AELLC «sense deixar de banda l’esperit combatiu que ens ha mogut sempre», destaca l’editora de Raig Verd. En aquest temps han multiplicat la seva presència als mitjans i la repercussió de les fires literàries en què participen, com la de Besalú; han creat un club de lectura i han editat dos llibres a 18 mans, un per a l'última Marató de TV-3 i un altre en què buscaban, a la seva manera, l'essència de la catalanitat.
XARXA DE COMPLICITATS
També han teixit una important xarxa de complicitats amb les noves llibreries i han normalitzat una cosa que a ells els sembla de calaix, però que en moltes altres editorials no es té en compte: que el nom del traductor aparegui a la portada. «Considerem fonamental donar importància a tots els implicats en el procés d’arribar al lector: autors, és clar, però també traductors, correctors, bibliotecaris, llibreters…», diu Huerga. «I editors, que encara hi ha qui es refereix als llibres obviant la feina que fem amb ells», reivindica Iceta.
Borja Català, editor de Sembra Llibres, amb 'Manuel de Pedrolo, la llibertat insubornable', de Bel Zaballa. JORDI COTRINA
¿ Bufaran espelmes? «Farem una jornada al CCCB el 14 de juny amb el títol 'Pedres a la sabata. Producció cultural en llengua catalana'. Serà més que commemorativa i reivindicativa: esperem que en surtin solucions», avança Iceta. 'LEC style'. Les pedres, per construir.
LES 10 APOSTES DE LLEGIR EN CATALÀ
Oriol González. JORDI COTRINA
1. Oriol González (BiraBiro Editorial): ‘La iaia no hi toca’, de José Ignacio Valenzuela Santos
"Hi ha obres que combinen amb un equilibri perfecte el sentit de l’humor i la profunditat dels temes i els sentiments que tracten. Per això aconsegueixen penetrar en els lectors, petits i grans, i els deixen una empremta que els acompanya sempre. 'La iaia no hi toca' és un d’aquests llibres entranyables".
2. Laura Huerga (Raig Verd): 'Els desposseïts’, d'Úrsula K. Le Guin
On posa l’ull posa el premi. ¿Proves? Gerbrand Bakker (premi Llibreter) i Svetlana Aleksiévitx (Nobel, déu-n’hi-do). Espera repetir èxit amb aquest «clàssic sobre un home que somia canviar el món i fa un viatge per fer-ho realitat. Un títol de referència de la ciència-ficció, però també de la literatura nord-americana».
Aniol Rafel.
3. Aniol Rafel (Edicions del Periscopi): 'Istanbul Istanbul’, de Burhan Sönmez
Ha editat Foster Wallace, Tavares i Mouawad. La seva aposta: «Una novel·la que barreja la perspicàcia i l’humor amb la tragèdia, una carta d’amor a Istanbul, escenari de tota esperança i de tota desesperança. Una paràbola lluminosa on conviuen el patiment i la il·lusió amb totes les seves contradiccions».
4. Núria Iceta (L’Avenç): ‘El barri de la Plata’, de Julià Guillamon
«La novel·la d’una família del barri de la Plata del Poblenou. La història de la trobada entre un pare valencià, castellanoparlant, amb problemes amb la beguda i la feina, i la mare, una dona menestral d’orígens catalans. El relat d’un ball que durarà dècades, explicat amb una tensió poètica bellíssima».
Francesc Gil.
5. Francesc Gil (Saldonar): ‘Vam fer un referèndum’, d'Andreu Pujol Mas
Especialitzada en narratives, periodisme i poesia, Saldonar tria aquesta obra de «periodisme d’investigació per saber tot el que fins ara ignoràvem sobre com es va preparar i organitzar realment l’1-O, amb el testimoni exclusiu i confidencial de polítics i membres de la societat civil de primer nivell».
6. Borja Català (Sembra Llibres): ‘Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable’, de Bel Zaballa
Radicada a València, es va sumar a LEC fa dos anys. Commemora l’Any Pedrolo amb aquest llibre: «Una biografia que recupera, en el centenari del seu naixement, la trajectòria vital, literària i política d’aquest homenot de les nostres lletres, que es va caracteritzar pel compromís militant amb la llibertat i la justícia, absolutament vigent en l’actualitat».
Gracià Sánchez.
7. Gracià Sánchez (El Gall Editor): 'Aigua d’alta mar’, de Xisca Homar
«'Aigua d’alta mar' és, per sobre de tot, un viatge introspectiu més que geogràfic escrit en petits fragments, entre poètics i filosòfics, que ens encaren amb el jo individual, però en què tots ens podem sentir identificats», defineix l’editor del segell de Pollença.
8. Ilya Pérdigo (Alrevés/Crims.cat): ‘L’Harem del Tibidabo’, d'Andreu Martín
Encara que Andreu Martín ha manifestat alguna vegada que no es porta gaire bé amb Sant Jordi, Pérdigo té clar que és la seva aposta per a la diada. ¿Per què? «Perquè és un llibre marca de l’autor, un dels referents del gènere negre del país, una novel·la plena d’ironia, violència, investigació i humor perfectament narrada pel mestre».
Marc Garcés.
9. Marc Garcés (Tigre de Paper): ‘Hem posat les mans a la crònica’, de Manuel de Pedrolo
El segell de Garcés, Simón Vázquez i Arnau Carné aposta per un Pedrolo que fa al lector «caminar de la distopia a la utopia, de la mà d’uns personatges atrapats en un règim opressor, que prenen consciència, s’organitzen i combaten. La millor potència narrativa de Pedrolo, sumada al seu esperit més transgressor i llibertari».
Notícies relacionades
10. Maria Dolors Sàrries i Jordi Fernando (Meteora): ‘Maria Aurèlia Capmany. L’època d’una dona’, d'Agustí Pons
«La cultura i la societat catalanes de la segona meitat del segle XX no es poden entendre sense conèixer la vida, l’obra i el llegat d’una personalitat tan irresistible com la de Capmany. Agustí Pons, un dels nostres autors memorialistes més importants, la retrata en el centenari del seu naixement».
