Els vuit millors xiringuitos entre arbres de Barcelona

Sí, és possible terrassejar a Barcelona a l’aire lliure lluny de voreres i platges plenes. Descobreix els xiringuitos de parc. Racons on qualsevol dia pot ser diumenge.

ONBARCELONA TEMA CHIRINGUITOS BAR MARCELINO

Si no t’agrada gens cremar-te al sol, la sorra entre els dits i la sensació de ‘rave’ incipient de les nostres platges plenes de gent, tenim la solució: un xiringuito al parc és la via per entregar-se al ritme caribeny sense perill d’empassar-se un ‘frisbee’ boig. Res com aquesta recompensa escumosa al final d’una passejada entre pins. Queden poques d’aquestes populars casetes-bar als parcs de Barcelona, però hem anat a totes. Demana’t alguna cosa, que t’explico.

Flotar sobre el Poble-sec

Una ració amb vistes

Aquesta és la primera parada d’un particular ascens a la muntanya en tres xiringuitos. La nostra trilogia de Montjuïc s’inicia amb la visita a un mirador excepcional. El Bar Marcelino (Margarit, 85) és el merescut premi per als que decideixen estirar les cames a l’hora del vermut, i s’atreveixen a pujar més enllà de l’enrenou de Sant Antoni i el Poble-sec. Les vistes des d’aquesta esplanada són imbatibles. La ciutat vibra als nostres peus i s’hi respira calma. Nens i gossets gaudeixen jugant entre les taules, hi ha espai de sobra per a tothom.

Hem gaudit amb la seva truita casolana i la qualitat del pa i els embotits incomptables vegades, però la Lourdes i la Teresa recomanen que tastem també el seu salmorejo o el guacamole. La conjunció d’aquests plats i els horitzons ofereix una sobredosi de bellesa que cal rebatejar aquell trastorn romàntic encunyat per Stendhal: proposo la Síndrome de Marcelino.

Ampliacions de l’Eixample

Deliri hedonista.

El pla ideal és recolzar-se a la terrassa del Xiringuito Bar Parc Joan Miró (Aragó, 2, al parc de Joan Miró) i no planificar absolutament res. Deixes la casa a mig escombrar i t’oblides de la compra, perquè les juganeres percussions del ‘Jamming’ de Bob Marley et porten flotant com un dibuix animat fins al para-sol i la canya. La hipnosi gustosa continua després del primer xarrup. L’ombra ballarina dels pins t’abstreu i la brisa arriba com una carícia. Els sons del trànsit d’Aragó es perden entre els cors reggaes i els xiscles de nens jugant als gronxadors. Braves, seitons, escopinyes: la pissarra ofereix tantes idees suculentes que delires. Per si no n’hi hagués prou, la Sonia et recorda amb el seu encantador accent italià que no et pots perdre la seva hamburguesa, el carpaccio o la burrata. Venen ganes de quedar-s’hi tot el dia i la cosa s’anima per les tardes. Amb els nous horaris, obren fins a les 11 de la nit. Un gosset es deixa arrossegar per la sorra mentre els seus humans estiren amablement la corretja, esforçant-se per aixecar-lo. No vol marxar. ¿Qui ho voldria?

Intimitat entre les branques

Pícnic distingit

És veritat que, tal com diu el seu nom, Pinhan (avinguda de Pau Casals, 19, al Turó Park) té alguna cosa de secret. La seva elegant terrasseta queda amagada darrere d’uns arbustos als frondosos intersticis del Turó Park. La sensació de recolliment és fabulosa. Les seves bufones taules de metall es reparteixen al voltant d’un concili de til·lers i la mirada es perd seguint el tronc d’aquestes magnífiques washingtònies que es corben cap al cel. Els detalls es multipliquen: al quiosc destaca un gran neó i abunden els ornaments en forma de florits centres de taula, cistelles, petites gerres i frases motivadores. Aquest pícnic distingit no admet xandall: aquí s’imposa el jersei sobre les espatlles, les ulleres de sol de marca i els nens amb globus d’unicorn. Per les taules triomfen els cucurutxos de patates gruixudes i el vi blanc. De fons sona una versió molt ‘chill’ de ‘Parole parole’ mentre el propietari, Boris, ens aclareix que els seus horaris s’adapten als del parc i que Pinhan aspira a convertir-se en un refugi contra la vulgaritat.

Sota el funicular

Oasi del ritme

Cal estar al lloro per advertir aquest raconet privilegiat a què s’accedeix des d’una corbeta ascendent de Montjuïc. El Cims (passeig dels Cims, s/n) és un petit cafè bar assentat en un agradable palmerar, sobre un enjardinat turonet. Regueres de gespa s’obren camí a terra, el funicular sobrevola les taules i l’aire batega amb el bon rotllo de l’Iboh, que rep tothom amb el seu immens somriure. A l’Iboh, l’hummus i la truita li queden fenomenal i l’ambient es remata amb els animats ritmes dels vuitanta que emergeixen de la caseta. Trobar aquest tresor mereix un brindis. En aquest oasi costerut no escatimen en bones vibracions.

Cims de Montjuïc

‘Top of the world’.

Aconseguir cadira a La Caseta del Migdia (Mirador del Migdia, s/n) és com conquistar el cim del món. A les altures de Montjuïc, al costat de la muralla del castell i amb el mar a l’horitzó, entregar-se a les tapes entre pins és pura glòria. Marc Ros, propietari d’aquest petit paradís, recomana pujar-hi caminant o en funicular i completar a peu el camí fins a aquesta caseta, que abans era un repetidor elèctric. Aires d’excursió lleu per fer gana abans de donar compte de la canya i el bon menjar. Escalivada, pollastre amb verdures, ‘butis’: menjar senzill de qualitat que marida genial amb el fons de música jazz i funk. De moment, la terrassa del Mirador del Migdia obre el cap de setmana fins a les set de la tarda. A l’estiu, amb la caloreta, la cosa es dilatarà. Gustosa panoràmica per a diumengers elevats.

Més enllà del tumult

El millor de cada casa

En els confins del Baix Guinardó, l’expansiva terrassa del Xiringuito Aigua (jardins del Príncep de Girona, s/n, als Jardins del Baix Guinardó) ens rescata de la infinita recerca de taula per les places de Gràcia. Aquest oasi del vermuteig ocupa la privilegiada cantonada d’un parc diàfan, amb perspectiva per contemplar el llac, els gossets o els nombrosos gimnastes ‘open-air’. Entre setmana pots remoure un cafè mentre et perds per les pàgines d’un llibre un matí assolellat. Sona una miqueta de reggaeton bo per al cos mentre el Luis prepara una de les seves truites amb ceba caramel·litzada. Dissabte, la primera canya amb la tropa entra fina, fina. Demaneu unes tapes i us dediqueu a arreglar el món. Si algú es posa nerviós, pots enviar-lo a fer cua a les taules de ping-pong. Així et pots dedicar al teu esport preferit: sestejar amb el ronc dels coloms i el rumor de les converses que vas iniciant per abandonar al primer compàs. Com diria el pokémon en aquell popular mem: «‘Vamo a calmarno’».

El mar al parc

Una altra manera de gaudir

Aquí sents la brisa del mar, però ets entre arbres. Al parc de la Barceloneta, a només unes passes del Mediterrani, trobem aquesta curiosa terrasseta envoltada per una tanca verda. La proposta del Gamar (Gas, 4, al parc de la Barceloneta) no pot ser més saludable: serveixen tota mena de begudes sense alcohol, hi ha ofertes d’esmorzar i un bon assortiment de bocates. El cas és que aquest xiringuito el porten voluntaris del grup d’ajuda mútua per a alcohòlics rehabilitats. Els seus beneficis es dediquen a l’associació. Zidan i els seus companys expliquen encantats que ja fa 18 anys que la terrassa funciona. Compte, els dissabtes no obren. Tot està construït a mà. Per la caseta, que està pintada amb gràcia grafitera, es veu una tortuga surfejant una onada. Fa pensar en altres maneres de disfrutar. Així que t’acabes el cafè, et compres un pareo al quiosc de platja de davant i et fas un capbussó sense traces de ressaca.

Ombreta i piscina

Olimp de barri

Notícies relacionades

Ens fascina aquesta constel·lació de plats voladors i cerveses en òrbita constant, el cruixir entusiasmat de les xips contra les dents d’un infant, i la repicadissa de les pales de ping-pong de fons. Si la vida és una revetlla, la celebrarem a La Tapeta del Coll (passeig de la Mare de Déu del Coll, 77). Celebrem amb l’excitació dels nens indecisos davant la nevera dels gelats, l’enrenou dels gossos que xipollegen a l’encantadora piscina-llac del parc de la Creueta del Coll o els esclats de rialles d’aquest grupet que fa una bona estona s’està donant un capritx. El barri batega en aquest xiringuito protegit per fulles de parra, un cosmos fet de gotets de cartró, música de la FM i la patxanga més sana del món.

La Montse i els seus companys atenen la barra i les taules amb alegria i la mestressa Mercè eleva la festa fins al punt de treure un megàfon perquè la parròquia reculli les seves tapes. La salsa descendeix per muntanyes de braves com la lava pel Vesubi, les croquetes veganes es multipliquen a les taules i els cigalons animen xerrades sobre el partit dels nens. T’acabes la canya i t’envaeix una grandiosa sensació de diumenge. Que qualsevol dia pot ser diumenge.

Inicia sessió 0 Comentaris