La història (d’amor) entre Barcelona i el futbol

Que Barcelona és una ciutat molt futbolera és una obvietat. I no només pels milers i milers d’aficionats del Barça i de l’Espanyol, hi ha vida més enllà d’ells i molta... Per comprovar-ho n’hi ha prou amb acostar-se alMUHBA (Museu d’Història de Barcelona) a la seva seu d’Oliva Artés, al Poblenou, on s’ha instal·lat una completa exposició titulada Barcelona & Futbol: El gran joc social del segle XX, en què es repassa l’evolució d’aquest esport a la capital catalana. L’entrada és gratuïta però s’ha d’advertir que tan sols està oberta els dimecres, de 16 a 20 hores, i els dissabtes i diumenges, de 10 a 15 i de 16 a 20 hores. Els qui no puguin adaptar-se a aquests horaris també poden visitar-la virtualment en aquest enllaç.

Al costat de la foto de l’entrada es pot veure un cartell anunciador de la trobada que enfrontava el Sunderland amb la selecció catalana el 1935 a l’Estadi de Montjuïc, on l’entrada costava... entre 3 i 4 pessetes. Unes fletxes a terra ens indicaran el camí correcte a seguir. El pròleg d’aquesta mostra ens explica com aquest esport ha contribuït a la construcció social de la ciutat des de diversos àmbits: els usos de l’espai públic, la internacionalització, l’economia, els mitjans de comunicació, els hàbits, el joc, la vida quotidiana o la construcció dels barris i de les identitats. Un altre aspecte important és com ha facilitat la participació i integració de diferents col·lectius minoritaris.

Els primers anys

El primer apartat està dedicat al futbol com a agent de canvi urbà. Les classes acomodades barcelonines, fins molt avançat el segle XIX, practicaven l’esgrima, el tir, l’hípica i els esports nàutics, però el 1888 també van prosperar els gimnasos a l’entendre’s que l’exercici físic era un hàbit saludable i de millora social, un signe de modernitat. El futbol va aparèixer en el trànsit del segle XIX al XX introduït per enginyers i directius anglesos residents a Barcelona, així com industrials catalans que havien sigut a l’estranger. El 1892 ja es van jugar partits en un descampat de Can Tunis i va incidir, a continuació, en l’espai urbà. Amb la seva difusió van començar a proliferar els camps, els estadis, els espectadors i, els dies de partit, va produir un impacte sobre el trànsit i el transport públic. Alhora, la pràctica informal del futbol es va generalitzar a les places i als carrers.

Per il·lustrar tots aquests aspectes els han dividit en quatre subapartats: Xutant al carrer, Espais sota control: recintes tancats, La conversió en espectacle de masses i Els camps i la transformació urbanística. Igualment, un plafó està dedicat a comparar xifres del 1900 amb les de l’any 2000 i veure com els camps van passar de 5 a 31 i els clubs, de 6 a 175, mentre que la ciutat gairebé va triplicar la seva població, i va passar de 537.534 habitants a 1.496.266. Les fotografies i objectes que hi podem veure es refereixen a aquesta etapa de finals del XIX i principis del XX, amb guants de boxa o un manual de gimnàstica (1876), una dona jugant al tennis (1915), la portada del diari Los deportes de 1903, on es parlava del primer team del FC Barcelona, a l’equip del qual figurava un tal Gamper, o un retall del partit França-Catalunya del 1912.

El futbol es popularitza

Hi ha imatges de nens o treballadors xutant la pilota en diversos espais, carrers i places o el rètol de «Prohibit jugar a pilota» a prop de diversos edificis. Aglomeracions al camp de les Corts als anys 40, plans dels estadis o la ciutat o els embussos de cotxes als voltants dels terrenys de joc, i una vinyeta de la revista Xut riu de com van de plens els tramvies els dies de futbol. També hi veiem com la ciutat evoluciona amb els canvis urbanístics que provoca. Per exemple, el camp de l’Europa envoltat de solars a Ronda Guinardó i Pi i Margall amb tan sols alguns edificis construïts, molt diferent del relleu actual.  

El segon bloc s’ocupa d’El futbol com a forma de sociabilitat, ja que afavoreix la interacció entre persones per mitjà d’associacions, clubs o, simplement, veïns als bars. Aquí hi veurem mostres d’equips de totes les edats, els primers desplaçaments dels seguidors, copes com la Macaya, els seus escuts, i també coneixerem les dones que van formar les primeres plantilles femenines o els qui l’han utilitzat per reivindicar la diversitat. Però també la violència que porta implícita representada en un còmic d’Opisso i la febre per col·leccionar cromos o les figures dels jugadors, així com els primers anuncis que portaven publicitat de diferents marques o les pioneres retransmissions de partits per la ràdio. Al mig de la sala es troba un futbolí, massa nou, però no s’hi pot jugar. ¡Llàstima!

El negoci i la política

En tercer lloc hi descobrirem com va passar de ser un espectacle a una indústria internacional, com es professionalitza, l’eclosió del futbol com a negoci o com contribueix a enrobustir la marca Barcelona. Hi veurem una litografia de Dalí, Gol, diversos records tant del Mundial-82 a Espanya com dels Jocs Olímpics barcelonins del 1992 (amb Cobi vestit de futbolista) o els inoblidables còmics d’Eric Castel, sobre les experiències d’un futbolista francès que fitxava pel Barça. També hi ha llibres que aborden el tema, com El delantero centro fue asesinado al atardecer, de la sèrie Pepe Carvalho, de Vázquez Montalbán, o Han matado un hombre, han roto un paisaje, de Paco Candel.

Notícies relacionades

Carnaval a Barcelona 2025: data, horari i recorregut de la rua

On menjar-te calçots a preus populars: les millors calçotades de carrer de Barcelona

El grup següent s’ocupa de com crea identitats, imaginaris i símbols. Parla del seu paper polític i hi veiem el president Macià parlant amb un jugador i, al contrari, la Guàrdia Civil clausurant un partit a les Corts entre el Barcelona i el Júpiter per haver xiulat l’himne espanyol; Franco entregant la copa del Generalíssim al Barça, o la inauguració d’un monument als caiguts en la guerra a l’exterior del camp de les Corts (1939) amb tots amb els braços en alt. Fa por. També s’ocupa de la rivalitat entre els dos grans clubs de Barcelona o la internacionalització (mostrant nens amb samarretes blaugranes al Senegal, Gàmbia o el Marroc).

¿Quin futur l’espera?

A l’epíleg s’interroga sobre com serà el futur d’aquest esport i, per a això, planteja mirar al passat. Paral·lelament, al final de la visita es projecta un vídeo que es pot veure des d’unes cadires de fusta. Una història d’amor de més d’un segle entre una ciutat i un esport que es resumeix en aquesta completíssima exposició plena d’al·licients i records per als aficionats, que es veuran transportats a una altra època i descobriran la importància d’equips com l’Europa, el Sant Andreu i d’altres amb menys nom que van contribuir a l’evolució del futbol als barris. Ells també guanyen, tot i que sigui pel seu entusiasme, per golejada.