El procés per acabar amb el terrorisme // JAVIER Pérez Royo
L'Estatut de Gernika no es negocia
El marc democràtic per a la pau ja existeix, i no canviarà per més reunions amb ETA que hi hagi
Ens oblidem del que és essencial. Encara que ETA iniciés la seva activitat criminal abans de la transició, el gruix d'aquesta activitat criminal ha tingut lloc sota la democràcia. ETA ha estat molt menys antifeixista que antidemocràtica. Si es compara l'activitat terrorista d'ETA en els últims anys de Franco i en els anys de la Transició amb l'activitat terrorista des de l'entrada en vigor de la Constitució, el desequilibri a favor d'aquest segon període salta a la vista.
Va ser tant així, que en el procés constituent la gairebé totalitat de les forces polítiques van donar per suposat que el terrorisme era un fenomen transitori, que deixaria d'estar present en la vida política espanyola una vegada s'hagués consolidat la democràcia i, amb l'exercici del dret a l'autonomia, existís un País Basc autònom amb un Govern nacionalista. Això explica que el text constitucional no contingués reserves respecte de l'exercici del dret d'associació, com les que va contenir en el seu dia la Llei Fonamental de Bonn, que va ser un model per al constituent espanyol en tants altres terrenys.
El constituent espanyol no va preveure l'enquistament del terrorisme en el sistema polític espanyol i en el subsistema basc. Al contrari. Va pensar que s'aniria esvaint amb relativa rapidesa. Per això al que va prestar atenció de manera prioritària no va ser al terrorisme, sinó a l'exercici del dret a l'autonomia al País Basc. En molt poc temps es va configurar una comunitat autònoma amb un poder polític que es compara favorablement amb el que pugui exercir qualsevol estat membre de l'Estat més federal.
El constituent espanyol va dissenyar un marc polític per a la pau abans de dissenyar un marc per posar fi a la violència terrorista, donant per suposat d'una manera bastant ingè- nua que d'aquesta manera s'hi posaria fi. I, a més a més, ho va fer amb molt èxit. El subsistema polític basc definit a l'Estatut de Gernika és un subsistema genuïnament democràtic. Tant, que el nacionalisme abertzale des del primer moment va entendre que havia de ser part d'aquest. La participació po- lítica d'ETA, a través d'agrupacions d'electors des del 1980 i a través de Batasuna en el sistema polític de l'Estatut de Gernika, és la prova del nou de la qualitat democràtica d'aquest sistema.
L'ÈXIT de l'Estatut de Gernika és el que complica el procés de pau que ara estem vivint. Si el nacionalisme abertzale no hagués estat mai dins del sistema polític de l'Estatut de Gernika, seria més fàcil fer-hi front. La dificultat de portar el procés consisteix en el fet que ETA ha estat fora del sistema polític democràtic practicant el terrorisme i dins d'aquest a través de Batasuna i que li agradaria continuar així. Si Batasuna estigués representada a les Corts Generals, al Parlament de Vitòria i als municipis bascos, estaríem parlant en uns termes completament diferents dels que estem utilitzant en aquests moments. No hi hauria cap urgència a ETA per deixar les armes.
La urgència del procés de pau prové del fet que Batasuna vol tornar a estar a dins. Malgrat totes les queixes de la insuficiència del sistema autonòmic, no hi ha més bon homenatge al sistema polític basc que el que li rendeix Batasuna reclamant que se l'accepti com a actor d'aquest sistema. Hi ha una certa esquizofrènia en la pràctica polí- tica de Batasuna, que, per un costat, denuncia l'autonomisme del PNB-EA i, per un altre, es desviu per viure dins d'aquest autonomisme. Dit d'una altra manera, no vol pagar cap preu per la seva inserció en el sistema. Batasuna sí, però ETA també.
Aquesta és la raó que la pilota, com ha dit repetides vegades el president del Govern, estigui a la teulada d'ETA. El marc democràtic per a la pau ja existeix. És l'Estatut de Gernika. Això és el que és nou del procés de construcció de la pau a Espanya, a diferència del que ha passat en altres països, europeus o no europeus. Aquí, de moment, no s'ha d'inventar res, encara que és possible, i fins i tot probable, que s'hagin de fer reformes en el sistema definit a l'Estatut de Gernika. Però aquestes reformes s'hauran de fer d'acord amb el procediment previst en aquest Estatut.
L'ESTATUT de Gernika es pot reformar. El que no es pot és fer un Estatut completament nou al marge del procediment de reforma previst en aquest. La participació en el procés de reforma institucional del País Basc exigeix la presència al Parlament i als municipis bascos. El que no hi sigui, no hi pot participar. ETA/Batasuna decidiran que és el que els convé. Però el marc jurídic estatal i auto- nòmic és el que és i és completament inimaginable pensar que pugui ser reformat perquè ETA/Batasuna hi puguin entrar.
En l'aspecte essencial, per tant, el marge de maniobra per a tots els actors polítics és molt limitat. La generositat de la democràcia espanyola ha estat tan extraordinà- ria fins a la data, que pot donar molt poc de més ara mateix per facilitar que progressi el procés de pau. Aquest marc per al procés de pau no canviarà per molt que es reuneixin els representants del Govern i d'ETA, encara que està molt bé que ho facin. És per això que és raonable que el ministre d'Interior, a més de no confirmar l'entrevista, hagi declarat que no hi ha novetats rellevants, és a dir, que som on érem. No és exactament així, però bàsicament sí.
*Catedràtic de Dret Constitucional.
