Turisme de masses i canvi climàtic

No hi ha neu. El sector turístic preveu una de les temporades més negatives de la història. L'estacionalitat del producte es basa, com cap altre, en les condicions meteorològiques i s'han de produir una sèrie de conjuncions que derivin en l'oferta bàsica per als aficionats a l'esquí: neu de qualitat i en quantitat, i serveis d'acord amb la demanda. Els esforços inversors se centren en aquests últims: des de l'oferta hotelera fins a la fabricació de neu artificial. Però el que és estrictament necessari no es pot programar ni inventar-se. Si bé és cert que la indústria turística ha apostat recentment per diversificar l'oferta i per aportar la possibilitat de la muntanya al gruix de l'oferta vacacional, tam- bé és veritat que el principal actiu dels Pirineus encara continua sent la neu.

Aquesta constatació ens aboca a unes consideracions de més llarg recorregut, referides al turisme en general, un sector que aporta al PIB espanyol al voltant d'un 11%. El model quantitatiu que impera en la nostra economia sembla que està arribant, segons els experts, al final. Les últimes xifres indiquen que ha disminuït la importància estratègica del sector, i cada vegada se senten més veus que clamen per mesures alternatives. En el Debat Costa Brava celebrat el 2004, Josep Oliver, catedràtic de la UAB, reflexionava que tot i l'augment de l'oferta de l'ocupació i sota el miratge d'una remuntada de l'activitat, s'hi amagava un aprofundiment del model de turisme de masses, de baix cost, amb data de caducitat.

Notícies relacionades

Síndrome post Sant Jordi

La munició de Pedro Sánchez

Per si això fos poc, amb els últims informes sobre la taula, una alarma imprevista. L'escalfament del planeta pot significar que la platja i el sol d'avui siguin demà un desert, amb el conse- güent desplaçament del turista cap a territoris més al nord, de moment no perceptibles com a amenaça.

Gegant amb peus de fang, el sector turístic reclama actuacions immediates. En les conclusions del Debat es plantejava la urgència d'un "model turístic que potenciï ofertes complementàries i ofereixi el paisatge com a valor cultural afegit". El 2006, la Generalitat va ultimar el pla estratègic com a full de ruta que marqui directrius per a una oferta diferenciada de qualitat, més sostenible. Som en un moment crític del qual hem sentit les primeres veus d'alarma. És hora de plantejar-se la qüestió amb una serietat extrema.