Tot serveix per ser "adorable"

ANorah Jones,una cantant d'èxit, li agrada molt Barcelona. Però agradar-li és poc, diu que "l'adora". Aquest verb,adorar,és d'aquells que fan una mica de vergonya. No l'acostuma a dir la gent una mica seriosa --ni adoren la seva feina ni adoren els seus fillets ni adoren París--, però sí que la fan servir algunes figures dels espectacles frívols i, alhora, curiosament, forma part del vocabulari dels representants mésfifisde la societat mésfufi,suposo que m'entenen. Són els que, amb una deliciosa afectació --congènita o apresa-- pronuncienadorarposant els llavis com si anessin a xuclar un líquid amb una canyeta i allargant lao. "Lamoussede trufa l'adoooro".

Norah Jonesadora Barcelona. Diu que és una de les seves ciutats preferides. I l'adoració es basa en aquestes tres coses: "M'encanta el vi, les croquetes, les gambes amb allada..."

Jo no crec que Barcelona sigui adorable, encara que alguns barcelonins, especialment amb càrrec públic, hagin volgut convertir Barcelona en unaciutat de culte,utilitzant, potser sense saber-ho, el significat etimològic d'adorar: "Retre culte a Déu". Una ciutat deïficada, davant la qual hem de mostrar la nostra profunda devoció. Però és realment decebedor que la cantant de Nova York no adori Barcelona per les magnes obres del Fòrum ni pel Port Olímpic ni per la Sagrada Família ni per Santa Maria del Mar, ni tan sols admiri la gran Expo d'obres que s'ha organitzat als carrers. No. El que la té admirada són les croquetes. Que per raons estadístiques, les que devia tastar eren probablement més farinoses que bones.

La confessió deNorahem fa pensar que, si som sincers, difícilment ens plantem davant d'un monument amb una actitud adoradora. Excepte que siguem uns devots dels prospectes turístics. Els podem trobar magnífics, els monuments, els palaus, les muralles, però l'adoració, ja ho veuen, va per un altre camí. Pel camí de les sensacions emotives, no oficialitzades, d'efectes estrictament individuals.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Jo crec que compta molt --al-

menys per a mi-- el que podríem dir l'ambient.Que pot aparèixer en el moment i el lloc menys previsible. ¿Amb qui va menjar croquetes barceloninesNorah Jones? ¿Com era la llum del local? ¿Quina mena de música, subtil o trastornadora, sonava mentre mastegava aquelles croquetes, que es van convertir en adorables?