La disputa entre la farmacèutica Novartis i l'Estat indi// PERE Puigdomènech
Conflictes globals sobre patents
És necessari un sistema que serveixi per estimular i premiar l'esforç dels inventors
Els diaris s'han fet ressò d'una disputa als tribunals de l'Índia plantejada per l'empresa farmacèutica Novartis contra la llei índia de patents. L'empresa es queixa que l'actual legislació d'aquell país no està adaptada a les normes internacionals sobre protecció de la propietat intel.lectual i permet als fabricants indis de genèrics produir fàrmacs que encara estan protegits per les normes internacionals. Grups que es preocupen de la manca d'accés als fàrmacs d'una proporció significativa de la població mundial han demanat a l'empresa que retiri la seva demanda i permeti la producció d'algunes substàncies que són importants per a grups significatius de pacients. No és la primera vegada que els conflictes sobre patents enfronten empreses amb organitzacions no governamentals, ni serà probablement la darrera.
LA
PARADOXAés que, his- tòricament, el dret de patents és una conquesta dels governs progressistes de la fi del segle XVIII. En aquella època, es tractava de protegir qui s'esforçava per aconseguir productes innovadors o invencions útils. Atorgar una patent a un inventor el protegeix durant un cert temps dels que voldrien aprofitar-se del descobriment, i li permet de fixar les condicions econòmiques per permetre-ho. Es tracta d'un sistema per estimular i premiar l'esforç dels inventors. Per aquesta raó es van crear unes oficines de patents les quals cal convèncer que en allò que es vol protegir hi ha alguna novetat significativa, que és el primer cop que es patenta i que pot ser útil. A més a més, i això és un requeriment important, cal fer pública la descripció del producte i com es pot obtenir. Això pot permetre a qualsevol de saber de què es tracta i afavoreix la recerca posterior.
En una economia basada en la tecnologia, el sistema de patents és un element essencial. A casa nostra, per exemple, se'ns recorda sovint que un dels pitjors defectes de l'economia espanyola és el baix nombre de patents que s'obtenen. Les empreses no es llancen a assumir les despeses que impliquen el desenvolupament d'un nou producte si no tenen un sistema que les protegeixi dels que els poden copiar. És el cas dels productes farmacèutics. La protecció que ofereixen les patents és important per emprendre les despeses que representen el desenvolupament dels fàrmacs i els assajos clínics necessaris per posar un nou producte al mercat. En un mercat globalitzat, aquesta protecció ha estat reconeguda per l'Organització Mundial del Comerç. Un dels seus pilars és l'anomenat tractat Trips de protecció de la propietat intel.lectual. L'argument de l'empresa farmacèutica és que l'Índia ha d'implementar una legislació que estigui d'acord amb aquest tractat.
A l'Índia s'ha desenvolupat una indústria de producció de fàrmacs dels que s'anomenen genèrics, que són els que tenen la patent caducada. Segons les empreses occidentals, les empreses índies exporten la majoria de la seva producció fins i tot a països desenvolupats. Les organitzacions d'ajuda al Tercer Món argumenten que gràcies a aquestes empreses els països més pobres tenen accés a fàrmacs a bon preu. El judici té per tant un interès global.
El dilema és molt típic del nostre món globalitzat en què ens trobem. D'una banda, ens interessa estimular la inversió en nous productes, i en aquest sentit les patents són una eina essencial. Els altres sistemes que s'han assajat des dels poders públics no han funcionat. Pensem per exemple que durant els anys que va existir la Unió Soviètica no s'hi va produir cap producte farmacèutic nou, mentre que en el món occidental hi havia una eclosió de noves substàncies que han contribuït de manera important a elevar el nostre nivell de salut. Però, d'altra banda, una economia de mercat fa que les empreses inverteixin només en allò que dóna beneficis oblidant-se dels productes destinats a poblacions de baix nivell econòmic. Els costos de desenvolupament de fàrmacs creixen de manera que ja es plantegen casos de tractaments dels quals s'exclou, per raons de cost, pacients fins i tot en països desenvolupats.
TAMBÉcal dir que el sistema ha arribat potser a uns nivells de complexitat tan grans que només experts en el tema es poden orientar en el garbuix de patents mundial. De tot arreu, fins i tot en els entorns empresarials, es va formant un clima d'opinió per revisar el tema. Hi pot haver hagut un excés de patents que necessita un complex sistema de negociació entre les empreses, i es poden haver fet patents molt àmplies de productes abans que hi hagués demostració de per què serveixen. També és cert que en la legislació està previst un sistema poc utilitzat que permet que els estats puguin decretar que no s'accepten les limitacions degudes a les patents per raons d'interès per al país en termes de salut. Per tot plegat, les decisions que es prendran a l'Índia són importants. Ni es pot acabar amb un sistema que protegeix la recerca de solucions a problemes que ens interessen, ni podem permetre situacions en què la divisió entre un món opulent i un món empobrit es va fent cada dia més gran per manca d'accés a les noves tecnologies. Els reptes de la globalització són complexos. Per corregir els desequilibris que es produeixen recorrem normalment a sistemes de govern que ara per ara no existeixen.
Notícies relacionades*Laboratori de Genètica Molecular
Vegetal CSIC-IRTA
