Marx i Lenin, al traster de la història

Que em perdonin els entusiastes deBorís Ieltsin,a qui ara exalcen com l'home que va aconseguir acabar amb el comunisme a Rússia. El comparo amb el futbolista que aconsegueix el gol de la victòria amb el rebot de la pilota al cul. No era un dissident comSakhàrovoSoljenitsin.Tenia un passat marxista-leninista tan net com el dels camarades més fidels a la falç i el martell. Però les reformes deMikhaïl Gorbatxovhavien aplanat el camí. Elegit dins de l'orto- dòxia més pura,Ieltsinva saber intuir que el canvi seria irreversible. Va enviar les estàtues deMarxiLeninal traster dels saldos de la his- tòria, on també va anar a parar el nom d'Unió Soviètica, després que els popes desenterressin la Santa Rússia; va condemnar dogmes com el de "la propietat és un robatori" i li va sortir bé. Ara se li rendeixen honors. Mort, el tracten millor que en vida.

Dos expresidents nord-americans van estar presents ahir en el funeral.George Bush,pare, iBill Clinton.Segons sembla, Washington vol contribuir al mite de l'heroïcitat. Els pobles necessiten mites, i en el de la proesa democràtica del camaradaIeltsinvan col.laborar els Estats Units. Tots volen tapar ara una veritat que té ben poc de gloriosa: que el comunisme es va ensorrar sol, sense necessitat de coets, i que, com a molt, només va necessitar una discreta empenta. Es comprèn que els Estats Units recolzin ara la versió èpica. Durant mig segle es va teixir un sistema d'espionatge al voltant de Moscou que s'acreditaria com el més inútil de la his- tòria. Es deia que a Rússia fins i tot les mosques eren col.laboradores de la CIA. Ningú es va ensumar el que havia de passar. Fins i totIeltsines devia quedar sorprès de veure que poc que havia costat que s'esfondrés l'imperi.