La ressaca del maig francès del 68

Fins i tot els que, per edat, no vam viure el maig francès del 68, el vam adoptar com a mite adolescent, i, des d'aleshores, va conformar els nostres somnis transgressors. Va haver de ploure molt, caure una dictadura i aprendre a viure en llibertat per entendre que elprohibit prohibirera una perla poètica, però una bajanada ideològica. Com tota epopeia col.lectiva, aquell maig del 68 va acumular virtuts històriques, però també va deixar en herència alguns personatges que encara s'arrosseguen per les cantonades del dogmatisme, uns quants lemes inservibles i una bona dosi de tonteria progressista. Vist en perspectiva, va ser tan important perquè va passar a París, i ja se sap que quan França esternuda, el món té la grip. O almenys, així era fa un temps, quan França pintava alguna cosa.

Ara, després de l'huracà electoral, arribaAndré Glucksmanni ens diu queNicolas Sarkozy"ha recollit el paper deCohn-Bendit", i que no sent d'esquerres, era el candidat més a l'esquerra. El que té "les solucions més eficaces contra la mi- sèria". Suposo que les sabrà compaginar amb les seves vacances en iots de luxe. Però, notòries i prematures contradiccions al marge, l'a- firmació que ahir feiaGlucksmanna EL PERIÓDICO mereix una reflexió serena. Algunes coses són certes. Hi ha dretes socialment avan- çades i esquerres profundament retrògrades, i als centres de les dues sensibilitats habiten idees molt solvents. També és cert, com denuncia des de fa anysGlucksmann,que els reptes més importants de la llibertat, des de la lluita contra el nihilisme fonamentalista, fins a la solidaritat amb Darfur, passant per l'esclavitud de la dona en l'islam, no han estat seriosament assumits per l'esquerra, que manté les banderes aturades en les recurrents obsessions anti-nord-americanes. És a dir, assumint l'oxímoron, són esquerres antiprogressistes. D'aquí a considerarSarkozyun nouCohn-Bendit,hi ha molts pobles, però el matís deGlucksmannqueda recollit. És cert: en aquests temps de confusió, les etiquetes ideològiques únicament defineixen prejudicis. Sota d'elles hi ha les sorpreses.