cartes dels lectors (I)

Circular a 80 km/h contamina menys

Lluís Carrasco Associació per a la Promoció del Transport Públic.

Molins de Rei

El Govern ha aprovat 73 mesures per garantir la qualitat de l'aire que respirem a la regió metropolitana de Barcelona. Hi dono suport, perquè si volem evitar els milers de morts per la contaminació i les desenes de milers d'afectats per afeccions respiratòries i al.lèrgies només hi ha un camí: fer un ús racional del cotxe privat, restringir el pas dels vehicles, reduir les velocitats, transvasar les mercaderies de la carretera al tren i potenciar el transport públic de forma valenta. Sortiré al pas de les crítiques absurdes que es fan a la limitació de la velocitat a 80 km/h amb unes fórmules que resumeixen per què s'ha de reduir la velocitat en autopistes i autovies, com es fa a tot Europa:

1) + caràcter urbà de les vies de trànsit + entrades i sortides + risc d'encreuaments = + accidents.

2) + velocitat dels vehicles + risc - seguretat + accidents + retencions = + congestió.

3) + congestió = + contaminació de l'aire.

4) - velocitat - consum combustible - emissions a l'atmosfera - accidents = + salut.

El motiu més important de les retencions del trànsit en les vies metropolitanes són els accidents, causats, moltes vegades, per velocitats inadequades, i que provoquen cues, i la via se satura i es congestiona bastant temps, pels efectes acordió i badoc. Una menor velocitat no provocarà una retenció, al contrari. Un exemple és la Ronda de Dalt, on es va reduir la velocitat a 60 km/h, entre la plaça de Karl Marx i el nus de la Trinitat, per evitar accidents, que col.lapsaven les rondes. A la majoria d'usuaris de les vies afectades pel pla només els suposarà un augment de dos minuts en el temps de viatge i serà una bona inversió en la salut de tots.

L'ATEMPTAT DEL IEMEN

Proposta insolidària

Joaquim Ruiz

Santa Coloma de Gramenet

Llegeixo en aquesta secció la carta de G. Cervi referent a la tragèdia del Iemen, en què suggereix exigir per llei l'exempció de les administracions d'intervenir-hi, per evitar així "la incomprensible sèrie de despeses per al contribuent". La seva mesura podria ampliar-se a tot aquell que arrisca voluntàriament la vida més del mínim indispensable: escaladors, excursionistes, esquiadors, corredors de Sant Fermí, saltadors en paracaigudes... Els dispositius sanitaris i de rescat que generen superen amb escreix el dispositiu desenvolupat amb relació a un atemptat que, per fortuna, és un fet esporàdic. Els nostres impostos paguen coses que no sempre ens agraden, però suggerir que una família que perd algú per un atemptat a l'estranger ha de rebre una cosa així com una corona que digui "Tens el que t'has buscat" em sembla una aberració. Els impostos són solidaris, i els estats socials, també.

Respecte pel drama

Sílvia P.

Barcelona

En resposta a la carta de G. Cervi, voldria mostrar, primer de tot, el meu més profund respecte i suport a les famílies dels afectats. I, per una altra banda, voldria dir que fa dos anys vaig estar de viatge al Iemen, al mateix lloc de la tragèdia. Un país digne de ser visitat no només per la seva arquitectura única al món i la bellesa dels seus pobles i paisatges, sinó també per l'afable acollida de molts dels seus habitants. Potser des de la seva perspectiva, per mi, estreta de mires, malinterpreta que el nostre objectiu és anar a fer d'"Indiana Jones" on no toca (encara que jo no confio trobar-me més segura als EUA). La seva opinió suposa una verdadera falta de consideració i respecte per les persones, ja que la seva única preocupació és la despesa econòmica generada per aquest succés. Eltercer mónté molt a dir i a ensenyar a aquest mal anomenat primer món que només mira cap a si mateix ignorant el que l'envolta. Si l'escoltem, potser aprendrem a ser més feliços.

TALA SALVATGE AL TIBIDABO

Perjudicial com el foc

Anna Maria Diumenjó

Barcelona

M'agrada molt l'anunci patrocinat pel Govern en contra del foc. Malauradament, aquest Govern tan sensible i imaginatiu ha aprovat un pla especial al Tibidabo que permet talar impunement tot un bosc d'alzines centenàries --més de 150-- per instal.lar-hi una muntanya russa gegant i destruir un jardí romàntic, el de Rubió i Tudurí, per fer-hi un edifici soterrat. No vull ni imaginar-me el que pot passar a la resta dels boscos que pertanyen al parc d'atraccions i que estan catalogats com a urbanitzables. ¿Això és progrés? Jo ho anomenaria destrucció de l'entranyable Tibidabo per afany recaptatori obsessiu. Això és com el foc: ni arbres, ni ocells, ni esquirols, ni conills, ni pinyons, ni glans, ni ombra, ni flors, ni olors, ni fruits, ni natura, ni parc natural de Collserola.

MALA CAMPANYA DEL GETAFE

Vedells d'or

Javier Sanz Ridruejo

Madrid

No sóc religiós, però respecto els que ho són de veritat. La campanya oficial del Getafe, que insulta i ridiculitza el cristianismeen favordel seu club, és una gratuïta i grollera provocació que només afavoreix el fanatisme més extrem pel futbol i el radicalisme pseudoreligiós. Tots tenim una llarga i trista experiència en què tots dos porten als pitjors enfrontaments, amb moltes víctimes psíquiques i físiques. Ja és hora que una societat més culta i civilitzada posi a ratlla aquells que, guiats per l'egoisme, pretenen fer-nos adorar vedells d'or --com aquests jugadors comprats per dotzenes de milions d'euros-- perquè ens distraguem o ens resignem a patir sense resoldre les fortes desigualtats i injustícies que en temes de salut, vivenda o salaris tenim en aquesta societat.

MESURA MEDIAMBIENTAL

Reduir els plàstics

Victoria Brosa

Mataró

Arran de la lectura de la informació tituladaEls catalans utilitzen 10 milions de bosses de plàstic a la setmana,voldria denunciar la pràctica cada vegada més habitual d'embolicar amb tota mena de plàstics els productes frescos que es compren a granel. Dies enrere vaig demanar 100 grams de pernil serrà. L'anaven posant en una safateta de porexpan, separats els talls amb quatre fulls de plàstic. Van embolicar la safateta amb film plàstic i la van posar dintre d'una bossa de plàstic que van precintar amb l'etiqueta adhesiva. Cada vegada que els dic que no em posin plàstics, diuen que no restarà pes del producte. Quan insisteixo que vull ser respectuosa amb el medi ambient, em miren com una cosa rara. Em semblen bé totes les mesures que intenten implantar per disminuir l'ús de plàstics, però cal educar millor. Els supermercats poden canviar a bosses de paper per posar- hi la compra, però si les omplim d'envasos plàstics poca cosa s'aconseguirà.

LA LLEI ANTITABAC

Fum a la comissaria

Carlos Martí

Notícies relacionades

Estopa, caps de redacció d’EL PERIÓDICO

La societat del simulacre

Barcelona

No sé si és que la llei que regula el consum de tabac ha estat derogada o modificada o simplement que qui l'ha de fer respectar està per sobre. Aquest comentari ve a tomb perquè és freqüent veure agents de la Guàrdia Urbana fumant a les comissaries, fins i tot als vehicles policials. ¿Tenen butlla?