cartes dels lectors (I)

No criminalitzem el Iemen per l'atemptat

J. Freixas Romagosa

Barcelona

Llegint la carta de G. Cervi no em puc estar de contestar-li que jo vaig viatjar al Iemen l'estiu del 2001 i vaig ser exactament al mateix lloc on es va produir l'atac suïcida de fa uns quants dies. I ho puc recordar tot com si fos ara. Ha estat, fins ara, el millor viatge de la meva vida, encara que no la millor aventura, per cert, per a aquells que confonen una cosa amb l'altra. Onze dies després de tornar del Iemen, vaig veure per televisió i en directe com els pilots suïcides van estavellar els avions contra les Torre Bessones de Nova York. Jo també havia estat en aquells edificis un temps abans, igual que al metro de Londres, a les terminals de Barajas i a l'estació d'Atocha. En tots els casos vaig sentir la mateixa sensació de ràbia i impotència. No ens equivoquem, no és el mateix un país en guerra que un atac terrorista que es pot produir, avui dia, en qualsevol lloc del món, i no per això hem de renunciar a viure ni a anar allà on el nostre cor, la nostra il.lusió o la nostra feina ens portin. I els governs, que tenen l'obligació de lluitar políticament perquè la injustícia i la desigualtat deixin de donar excuses a aquells que volen fer créixer l'espiral del terror, almenys també han de tenir la decència d'enviar-hi tot l'ajut que calgui. ¿Si jo hagués estat víctima de l'atemptat del metro de Londres, hauria tingut dret a ser repatriada i, en canvi, si hagués patit l'atac suïcida de Marib, no? ¿Si hagués acabat ferit en un tiroteig al campus d'una universitat americana, tindria dret a un avió medicalitzat, però si m'haguessin disparat a Sanà, no? No voldria viure per res del món en un país on es pogués arribar a fer aquesta discriminació que proposa.

FALTEN METGES A CATALUNYA

Estranya paradoxa

Antoni Agustí

Olot

A l'editorial i a la magnífica informació publicada a EL PERIÓDICO dilluns es tractava el problema de la dificultat de cobrir les places de metge en el sistema públic català. El problema no és nou, però s'ha aguditzat els darrers anys per l'augment de la població. Tal com reflecteix l'editorial, la paradoxa és que, tenint una de les taxes de metges més alta del món i un dels índexs de salut més alts dels països desenvolupats, tinguem necessitat d'encara més metges. Les causes penso que poden ser dues: 1) El nombre d'hores treballades de mitjana pels metges del sistema públic català és inferior al d'altres països del nostre entorn. Cal recordar que a Catalunya encara hi ha 800 professionals amb dedicació de 15 hores setmanals a l'Institut Català de la Salut. 2) Les funcions que a Catalunya fan els metges en altres sistemes de salut les desenvolupen altres professionals sanitaris. A les sèries televisives anglosaxones sobre emergències, el personatge que es desplaça amb l'ambulància porta a l'armilla reflectant la paraulaparametges.A les nostres hi viatgen metges i infermeres. Sense abordar aquestes dues situacions, caldrà acordar amb la NASA els futurs viatges per contractar metges forans.

En mans dels MIR

Jordi Prats

Barcelona

L'Hospital Clínic es traspassa a la Generalitat. Es tracta d'un centre líder indiscutible a Espanya en producció d'estudis biomèdics, així com pel nombre i la qualitat dels articles científics publicats en revistes especialitzades. La investigació i l'estudi són fonamentals per aconseguir l'objectiu final de qualsevol centre sanitari, curar els malalts, però mai s'han de sobreposar a l'atenció al pacient. Actualment sembla que la direcció del Clínic anima tant els metges a preparar els seus treballs d'investigació que aquests s'obliden que existeixen els pacients, i la càrrega d'atenció dels malalts recau plenament en els metges interns residents (MIR) de primer i segon. Durant 15 dies d'ingrés a la planta d'un familiar, no vam veure cap MIR de quart, ni un adjunt, per no mencionar el titular del servei. Tota la responsabilitat recau sobre pobres estudiants de Medicina que cursen la seva especialitat, amb gran dedicació i professionalitat, però potser mancats d'experiència i de tutoria. Els experts no- més revisen els historials clínics, pe- rò no visiten el pacient per constatar que la informació ressenyada, així com el diagnòstic i el tractament, són els correctes.

LÍMIT DE VELOCITAT DE 80 KM/H

Vida més sostenible

Manel Parada Torres

Barcelona

Pel fet que la nostra generació és testimoni dels primers signes inequívocs del canvi climàtic i que som conscients que hem de començar a canviar els nostres hàbits de vida, em decep l'allau de crítiques sobre la limitació de velocitat a 80 km/h. Però encara m'indignen més les mentides del sector de l'automoció. ¿Des de quan un vehicle que a 120 km/h consumeix 6,5 litres cada 100 km en gasta 6,2 a 80 km/h? Els escèptics sempre criticaran les idees i propostes d'aquells que volen millorar i canviar les coses. Recordo l'escepticisme que hi va haver amb l'obligatorietat de l'ús del casc en la moto, abans també amb l'ús universal del cinturó de seguretat i avui dia amb el carnet per punts. El temps ha deixat cadascú al seu lloc. I el mateix passarà amb la limitació de velocitat a 80 km/h. Contaminarem menys, consumirem menys combustible, es reduiran les emissions de CO2, es reduiran els accidents... I no hi haurà més embussos. Al mateix temps, el nostre país haurà fet un pas ferm i valent cap a un estil de vida més sostenible i respectuós amb el medi ambient i la societat.

Millorar el transport

Juan Carlos Godoy Escudero

Barcelona

Em sento culpable: m'estic carregant el medi ambient. Depenc del transport privat per guanyar-me la vida i no disposo d'alternatives realistes al cotxe. Encara sort que els nostres dirigents han tingut la genial idea de limitar la velocitat de circulació a 80 km/h en àmplies zones circumdants de Barcelona per reduir les emissions contaminants, amb magnífiques mesures addicionals com l'ampliació de pàrquings dissuasoris a les estacions de tren, quan el que és realment dissuasori és el pèssim servei de Rodalies. Haurien d'ampliar i millorar el transport públic i les infraestructures. D'aquesta manera hi hauria més passatgers i menys conductors.

Portes obertes

Antonio Andrés Esteban

Castelldefels

En relació amb les últimes mesures per frenar la contaminació i el canvi climàtic, jo n'indicaria una altra que és molt fàcil d'aplicar, no genera polèmica i aconsegueix un important estalvi energètic: que els comerços no deixin escapar per les portes obertes de bat a bat quantitats ingents de refrigeració o calefacció amb l'única finalitat que el client sigui més procliu a entrar a l'establiment.

SENGLARS A BARCELONA

Proposta de canvi

Jaume Mañes Manresa

Notícies relacionades

Estopa, caps de redacció d’EL PERIÓDICO

La societat del simulacre

Barcelona

A Monserrat Navarro li faig una proposta: li canvio les 200 prostitutes que pul.lulen per algunes zones de Barcelona pels 18 senglars que es passegen pel seu barri. Em sembla que hi surto guanyant amb el canvi.