La realitat després del miratge

És veritat.Nicolas Sarkozyestà sorprenent tothom per la seva enorme capacitat de trapezista practicant l'encara més difícil en cada actuació. La seva omnipresència fascina els francesos i ell es mou en estat de levitació per l'escena mediàtica. ¡Quina energia! Els francesos el segueixen amb curiositat i admiració, més que mite s'ha convertit en un enigma. Igual que la seva dona,Cécilia, que apareix als llocs més impensables i no apareix on se l'esperava.

Durant l'últim any,Sarkozy s'ha mogut en una constant actuació. Encarnava el seu personatge, el de candidat a la presidència de la República. Era seguit permanentment per un mirall i sabia que les seves paraules i els seus moviments es quedarien reflectits per a la història. El mirall eraYasmina Reza,la gran dramaturga d'Art, un dels èxits teatrals més brillants dels últims temps, que seguia amb la ploma a la mà tots els seus moviments. El resultat és el llibreL'alba, la tarda i la nit.

SEMBLA l'home adequat en el moment just. Des de fa temps, França s'havia resignat, no sense melancolia, a ocupar un paper de corista en l'escenari internacional. París ja no era la capital del món i el francès fa temps que ha deixat de ser l'idioma de la diplomàcia i de l'art.Sarkozyno promet la resurrecció de destins grandiosos, sinó que el seu estil, segons el director deL'Express, Chistophe Barbier,consisteix a fascinar i estimular els francesos per les proeses quotidianes i personals més que pel disseny d'un horitzó gloriós i col.lectiu. No juga a ser unDe Gaulleen qui ressoni lagrandeur. Vol ser el francès que corre davant del pilot. També ha deixat clar que l'epicentre del poder és a l'Elisi.

COM A candidat va aixecar sensibles banderes conservadores posant l'accent en la identitat nacional i en el rígid control de l'emigració, cosa que li va servir per atraure els votants del Front Nacional. Amb els seus discursos sobre la meritocràcia i sobre l'èxit com a fruit de l'esforç i el talent, encarnava el clixé de la dreta. Per això va tenir efectes pertorbadors sobre els paisatges francès i internacional el nomenament del seu equip ministerial i de certs alts càrrecs de l'administració.

Hi havia bastants coneguts socialistes i gent compromesa amb l'esquerra. El nomenament deBernard Kouchner,socialista confés i reconegut, va causar una certa sorpresa i va sembrar el desconcert, igual que el del també socialistaJean-Pierre Jouyetper a Afers Europeus. Per diferents raons van resultar sorprenents els noms de la combativa feministaFadela Amaracom a secretària d'Estat per a la Gestió Urbana o de l'alcalde socialista de Mulhouse,Jean-Marie Bockel,com a ministre de Cooperació i Relacions amb el Món Francòfon. I després va començar el vertigen en tots els vessants. Va tenir un paper estel.lar a l'hora d'elaborar i aprovar el tractat simplificat de la Unió Europea i deixar clar que apostava pel futur d'una Europa política. Aquí pot tenir un paper de llarg recorregut.

Després van venir altres cops d'efecte, de diferent naturalesa però que el connectaven amb el teixit sociològic francès, com ara seguir de prop una etapa del Tour, el nomenament del socialistaDominique Strauss-Kahncom a candidat a succeir l'espanyolRodrigo Ratoal capdavant del Fons Monetari Internacional, la pràctica de jòguing, l'enviament deCéciliaa Líbia per negociar ambGaddafil'alliberament de les sis infermeres búlgares condemnades falsament per haver contagiat deliberadament nens amb el virus de la sida. Es va apuntar com a fervorós militant de la causa del medi ambient per neutralitzar el canvi climàtic, va viatjar a Dakar, Madrid, Londres, Alger, Trípoli, va aprofitar les vacances als Estats Units per trobar-se ambBushsense comprometre's amb la seva política. Va enviar el seu ministre d'Exteriors,Kouchner, a Bagdad, ja que per influir en la política del Pròxim Orient s'ha de fer joc en el sagnant tapet de l'Iraq.

SARKOZY HA passat els seus primers 100 dies levitant en estat de gràcia. Però no convé confondre la realitat amb el miratge. Fins ara ha fet aproximacions espectaculars a molts temes, ha recitat brillantment el seu paper a la UE, però en els altres assumptes només s'ha tractat d'oportuns processos verbals i la qualitat del te només es coneix quan es barreja amb aigua bullint.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

El teatre de la realitat francesa té moltes zones fosques, especialment en els paisatges social i econòmic. La creació d'ocupació està estancada i el creixement econòmic es va quedar en un 0,3% durant el segon trimestre, cosa que fa difícil assolir l'objectiu que s'ha marcat el Govern que és un 2,25%, una aspiració modesta si la comparem amb el nostre 4%. El verdader desafiament serà el de faixar-se amb aquestes realitats. I com diu el ja citatBarbier,en elSarko-Circusressonen els aplaudiments. Fins ara s'ha vist el gran trapezista, el gran domador, el president sorprèn. Però atenció que un dia no es converteixi en un simpleclown.

*Periodista