"Jo crec que insulto poc"

Exigència i rigor

Conscient que les seves declaracions no deixen indiferent ningú i encara menys a Catalunya, on molts s'han sentit insultats pel to i contingut de les seves intervencions públiques, Isabel San Sebastián (Santiago de Xile, 1959) exigeix literalitat en la transcripció de les seves respostes. Així, amb ella a la defensiva, començo a preguntar amb el desig que no em deixi, com dijous a la nit al programa 59 segundos, amb la paraula a la boca i toqui el dos. Per si de cas, no he tocat ni una coma.

--¿Li ha trucat José María Calleja?

--No.

--¿Esperava que li truqués?

--No.

--¿Per què no?

--Perquè fa uns mesos va deixar de parlar-me sense saber jo per què.

--No m'ho crec, que no sàpiga el perquè.

--Bé, doncs... perquè vam tenir una picabaralla a Telemadrid, com n'he tingut d'altres amb molta gent en una tertúlia en què un defensa una cosa i l'altre una altra, però sense més importància. Després ell va tenir uns problemes amb Telemadrid dels quals jo no tinc cap responsabilitat, i em va deixar de parlar. I això que havíem estat molt amics.

--Però és que a vostè li agrada cercar raons.

--I a ell també... Són picabaralles que es tenen per discrepàncies en qüestions polítiques però sense més transcendència.

--És a dir, que sense parlar-se s'enfronten en el debat de 59 segundos i en directe.

--Sí, exactament.

-- És clar que si vostès no es parlaven això va fer que augmentés la tensió.

--No, no és que no ens parlem; és que ell no em parla a mi.

--D'acord, vostè sí que li parla, però tot i així ha de ser tens coincidir a la televisió.

--Doncs sí, sobretot en la mesura que en les pauses del programa ell es posa a parlar amb la persona que té al costat i a mi no em dirigeix la paraula. Això és més o menys desagradable, però d'aquí a injuriar...

--Ell li va dir que vostè ha engreixat ETA. Per què li va dir això.

--¡Ah!, això ho deu saber ell. Pregunti-ho a ell.

--¿Però per què creu que l'hi va dir?

--Per descomptat que del que estic segura és que ell sap molt bé què és el que jo he fet i el que no he fet amb ETA. Sap que jo estic amenaçada per ETA, encara que hagi declarat a plural.com que no ho estic. Ell sap que el Ministeri de l'Interior no paga escortes perquè sí. I a mi me les pagava un Govern del PP i també un Govern del PSOE.

--No és un tema per posar-se a competir.

--Jo no he presumit mai de la meva condició d'amenaçada. ETA va assassinar d'un tret al clatell un cosí meu que es deia Rafael San Sebastián. Aquí va començar la meva guerra contra ETA i no n'he baixat mai.

--¿Des del programa li han demanat disculpes?

--No. I espero que me les demanin per tornar-hi. Si no, no penso tornar-hi. I hi perdré diners, perquè pagaven bé.

--¿Quant paguen?

--Mil euros per programa. Però no penso anar-hi més per dignitat. Em van deixar sola. La moderadora del programa es va limitar a dir-li a José María Calleja si volia disculpar-se. Ell va dir que no, i va afegir que no incorreguéssim en desqualificacions personals.

--Vostè li va dir a ell que era un caragirat, referint-se a ETA.

--No, referint-me al PP. Fa uns anys ell estava molt a prop del PP. Assistia als esmorzars del Ministeri de l'Interior amb Jaime Mayor Oreja, presentava actes d'homenatge a José María Aznar al Kursaal de Sant Sebastià, i era un periodista molt en l'òrbita del PP, quan el PP governava. I ara considera que el PP és la ultradreta colpista.

--I vostè, quan insulta, ¿demana perdó?

--Jo crec que insulto poc. Però en qualsevol cas, si algú considera que jo l'he insultat i em demana que rectifiqui, rectifico. Però no m'he vist mai en aquesta situació.

--Va dir rates als companys de l'Abc quan se'n va anar del diari; rates als qui no van compartir la idea de la conspiració en relació amb l'11-M, i miserable a mitja societat basca. ¿Això no és insultar?

--Jo vaig dir rates en una ocasió a aquells que van treure el vídeo de Pedro J., i rates també als qui organitzen un determinat muntatge periodístic intel.lectual sobre els qui demanem que s'investigui. Els que ens acusen de conspirar per pretendre buscar la veritat. I pel que fa a dir miserable a mitja societat basca, la meitat és covarda i miserable, sí, i l'altra meitat són heroics i és encomiable com planten cara a la violència i al terror malgrat les enormes pressions que pateixen.

Notícies relacionades

La vida perdurable

El llibre esgotat per Sant Jordi

--¿Què farà a partir d'ara?

--Presentaré una demanda civil per vulneració del dret a l'honor contra Calleja, i que decideixi la justícia si hi va haver injúria o no. I a partir d'aquí, amb una demanda de conciliació prèvia, pot passar que rectifiqui i retiri el que va dir, o que jo li demani una determinada quantitat econòmica que no serà per a mi sinó per a una oenagé, possiblement relacionada amb el País Basc i amb les víctimes.