La roda // CARLOS Carnicero
La lògica inapel.lable d'Ibarretxe
Perquè la lògica d'Ibarretxe es manifesti inapel.lable només falta conèixer els detalls del que reclama. Ellehendakarifa un raonament difícilment rebatible: ¿Per què es nega el Govern a dialogar i negociar amb ell, representant elegit pels bascos, les mateixes matèries que ha estat negociant amb ETA durant l'anomenat procés de pau? El president del Govern basc utilitza una imatge literària profundament demolidora: no podem permetre que ETA tinguil'interruptor per decidir quan acaba l'esperança i les negociacions sobre el futur de la societat basca.
Com que pressento que m'estic introduint en aigües fangoses, m'agradaria fer una precisió prèvia, a manera de salvavides, en aquest sisme submarí en el qual s'està constituint l'opinió pública i la política a Espanya. Una anàlisi feta des de la més elemental honestedat intel.lectual extreu conclusions independentment de qui en surti beneficiat, perquè el que ha d'estar en joc és la coherència i no la conveniència. Llavors, la pregunta obligada és si el Govern va estar disposat a entaular una negociació de continguts polítics directament o indirectament amb ETA per arribar a la pau. Sobre el diàleg amb ETA existeixen informes contradictoris. Alguns indicarien que es va oferir la possibilitat de negociar alguns aspectes del futur polític d'Euskadi que coincidirien amb algunes de les reclamacions dellehendakari.
El president del Govern espanyol ha dit unno clar i rotund al plantejament, una mica difús i confús, d'Ibarretxe i ara aquest reclama el mateix tracte, almenys, que el que va rebre ETA en la seva interlocució amb el Govern. La qüestió de fons que es defuig és si està universalment admesa l'existència d'un conflicte basc latent, de naturalesa política, que no s'ha resolt mitjançant el desenvolupament de la Constitució i de l'Estatut. Aquesta és una tesi compartida per ETA i pels partits nacionalistes democràtics i el nus gordià que determina que, quan s'ofereix el que no es pot donar, sempre hi ha algú que torna a pretendre-ho, encara que resulti, de tan incòmode, impossible.
