El torn // MÒNICA Terribas
'Els altres catalans'. Tres paraules
Paco Candelens deixa, entre altres coses, aquestes tres paraules. No tothom és capaç de construir una frase que tingui la capacitat d'aprofundir en una qüestió tan complexa com és la immigració. Cada dia sorgeixen frases que es converteixen en sentències cèlebres que permeten acudits durant un temps, ja siguin dites per un rei o per un súbdit. Fins i tot, som capaços d'assimilar- les i convertir-les en modes lingüístiques. En canvi, hi ha persones que tenen la capacitat intel.lectual de definir amb tres paraules realitats delicades que constitueixen pensament. Ningú pot discutir la força d'aquestes tres paraules. Dites aleshores, quan ningú encara descrivia amb rotunditat la realitat d'aquells altres,Paco Candelho va fer. I va continuar descrivint el que veia, sense escarafalls, sense voluntat de generar cada dia una nova sentència que fes fortuna.
Avui els personatges públics viuen l'esclavatge de ser constantment brillants. Les empreses periodístiques paguen per formular ocurrències contrastades amb les ocurrències dels altres, i així es construeix allò que en diem l'opinió pública. I si l'ocurrència és dita per algú que és una cara coneguda, millor, perquè a hores d'ara ja es difícil saber si l'opinió es demana pel que es pensa o pel pes que es té en hores de televisió, de cinema o de ràdio. Alhora, les frases tenen pes només si es diuen amb paraules contundents i provocatives, perquè és quan són comentades i reproduïdes, i fins i tot, imitades durant setmanes per passar a ser part de l'imaginari col.lectiu. Però un cop superada la inflamació, ningú recordarà on va ser la picada. La deCandel, sí.
Aquesta és la força dels qui saben definir amb poques paraules un pensament que es converteix en pòsit. Ens alimentem d'aquests savis, aquests que se'n van sense ser gaire conscients de l'impacte que deixen. En el cas deCandel, haver-nos ajudat a construir la convivència, que no és poca cosa. Ja veurem si el seu pensament compensarà sentències que a vegades contribueixen a destruir-la, potser sense voler... només per ser ocurrents.
