La fal.làcia de la reciprocitat

Reciprocitat implica igualtat en l'intercanvi entre dues parts. En un intercanvi on una part dóna més que l'altra no hi ha reciprocitat. Quan el que una part dóna té per ella més valor que el que té per a l'altra part la seva donació, no hi ha reciprocitat. Això passa normalment en el comerç entre països rics i pobres, que és per naturalesa desigual, fruit de relacions de poder desiguals, com van ser les relacions colonials, i de la seva seqüela en una divisió internacional del treball asimètrica.

A la cimera de Lisboa de la setmana passada amb governants de països africans i de la Unió Europea es va apel.lar a la reciprocitat en el context de les rebaixes o la supressió d'aranzels i quotes. "Però, home --deien els governants africans--, ¿com hem de treure els nostres aranzels (impostos a la importació, recordin), si són gairebé els únics impostos que recaptem?" I també se sentia: "¿Com volen que deixem desprotegida la nostra producció local?" "Perquè si importem lliurement el sucre (de remolatxa) de la UE, destruirem els nostres cultius de canya de sucre". Aquests i altres arguments semblants els donaven els africans per oposar-se a les mesures de reducció "recíproca" d'aranzels que proposava la UE. Òbviament, es tractava d'una falsa reciprocitat, perquè les conseqüències per a les economies africanes d'aquella reducció serien molt més serioses que les conseqüències per a les economies europees. No hi hauria proporció en el sacrifici ni ombra d'igualtat. Apel.lar a la reciprocitat en la reducció de la protecció al comerç per promocionar les empreses europees i guanyar terreny a l'Àfrica (i contrarestar l'empenta de la Xina) és una fal.làcia i, sobretot, una terrible hipocresia. La UE ha de pensar altres solucions més solidàries.