La entrevista amb Hilari Raguer, Monjo i historiador
Hilari Raguer: ''Als bisbes se'ls veu el llautó amb ETA''
--L'aliança del 1936 entre Francisco Franco i l'Església ¿era un fet nou?
--Sí. Però abans, el 1931, la majoria dels bisbes no havien acceptat la República, malgrat que el Vaticà l'havia reconegut.
--"Espanya ha deixat de ser catòlica".
--És un frase treta de context d'un gran discurs d'Azaña. I el cardenal Gomá hi va replicar amb una actitud: Espanya ha de tornar a ser catòlica, sigui com sigui.
--¿La CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) va ser un intent de conviure amb la República?
--Hi havia un sector ultra, Acció Espanyola, que encoratjava la rebellió. Un altre, que era més possibilista, apostava per l'accidentalisme de Gil Robles.
--¿Quan es va acabar l'aliança entre Franco i Església?
--Amb l'elecció de Joan XXIII, l'octubre del 1958.
--¿Com va reaccionar llavors la jerarquia eclesiàstica?
--Va arribar el Concili Vaticà (1962- 1965), amb uns plantejaments que eren incompatibles amb el nacionalcatolicisme franquista. Però hi va haver bisbes, com Casimiro Morcillo i José Guerra Campos, que van sostenir que aquell Concili no afectava Espanya.
--¿I qui va guanyar?
--Va començar la transició religiosa. I, malgrat el dret de presentació de bisbes, el trio format per Pau VI, Dadaglio i Tarancón va capgirar l'episcopat.
--¿Com?
--Nomenant bisbes auxiliars, amb dret a vot a la Conferència Episcopal. El règim de Franco es va irritar, però el Vaticà no va cedir. Per això, el cardenal Tarancón, entre els anys 1975 i 1977, va poder recolzar la transició política.
--¿I ara què passa?
--De la mateixa manera que Montini i Tarancón van obrir, Karol Wojtyla, amb l'ajuda d'Ángel Suquía i Antonio María Rouco Varela, va fer marxa enrere.
--¿Mana Roma?
--Plou sobre mullat. Quan el vent de Roma canvia de direcció, hi ha bisbes que despleguen veles. I Joan Pau II nomena bisbes.
--¿Per què tanta agressivitat contra el president Zapatero?
--Hi havia hagut molt bona entesa amb l'expresident José María Aznar. Wojtyla va condemnar la guerra de l'Iraq, però després va venir a Espanya i no va obrir la boca. I Aznar era un dels protagonista de la foto de les Açores.
--¿Per què una nota contra Zapatero per dialogar amb ETA? Es podria entendre que ho fessin pels matrimonis homosexuals o per l'avortament, però ¿per una qüestió en la qual el bisbe Uriarte també va mediar el 1998?
--En els assumptes relatius a la moral, l'Església té dret a fer arribar la seva opinió als fidels. Però la campanya electoral no és el moment de fer-ho.
--¿I el terrorisme?
--Als bisbes se'ls veu el llautó amb el tema d'ETA. El Partit Popular també té homosexuals i divorciats entre els seus votants. Aquí hi ha una certa confusió entre PSOE i PP. La diferència no és clara.
--¿I?
--El que ha enfrontat radicalment populars i socialistes en l'última legislatura ha sigut la negociació amb ETA. Quan els bisbes diuen que la banda terrorista no pot ser interlocutora, llancen el missatge de no votar el PSOE. I en el següent paràgraf, citant el Papa, carreguen contra el separatisme. Així fan seva l'acusació del PP que el PSOE trenca Espanya. Retraten l'enemic.
--¿A qui acabarà beneficiant aquesta nota?
--Jo també m'ho pregunto. A Catalunya, potser als socialistes. A les Castelles, podria ser que al Partit Popular.
--L'elecció de Ricardo Blázquez com a president de la Conferència Episcopal Espanyola l'any 2004, ¿va ser una reacció contra la involució?
--El cardenal Rouco Varela s'hi presentava per tercera vegada, i necessitava dos terços dels vots. N'hi va faltar un. I a Blázquez li van clavar un secretari de la Conferència Episcopal contrari, a qui al damunt van fer bisbe.
--¿Què representa monsenyor Martínez Camino?
--És el braç armat de Rouco, que és intel.ligent.
Notícies relacionades--¿Han rectificat els bisbes catalans?
--Quan van tornar a Catalunya es van posar nerviosos. Ho demostra les desafortunades respostes del bisbe Vives al ser entrevistat en el programa d'Antoni Bassas. Però després han d'escoltar les protestes del seu clero, dels seus fidels i de la societat. I marquen distàncies.
