El llarg vol d'un escriptor

Se'm fa difícil precisar la causa per la qual sento una vella fixació per l'escriptorAntoine de Saint-Exupéry,que m'impulsa a llegir totes les notí- cies que es publiquen sobre ell, com la troballa, fa uns anys, de les restes de l'avió que pilotava, des- aparegut al Mediterrani durant la seva última missió, o bé, recentment, el reconeixement per part deHorst Rippert,un alemany de 88 anys, que va ser ell qui va fer caure el seu avió. La meva addicció perSaint- Exupéryno es deu a la seva obra més popular --El Petit Príncep--, que vaig intentar llegir més d'una vegada durant la meva adolescència, sense aconseguir-ho. Però sí que vaig llegir amb gust, en aquells temps, altres llibres seus:Correo del sur,Vol de nit,Terra dels homesiPilot de guerra. Escrits sobre la base de la seva experiència personal, completen el seu perfil.

Va néixer l'any 1900, en una noble família vinguda a menys. Orfe de pare, va passar la infància en un castell de Provença, educat per una mare intel.ligent. Fracassat en l'intent d'ingressar a l'Escola Naval, es va fer pilot i, després d'una etapa a l'Exèrcit, va entrar a l'aviació civil, on es va estrenar de correu en la línia Casablanca-Dakar. A l'esclatar la segona guerra mundial, va lluitar des del principi contra els alemanys, si bé --explicaRaymond Aron-- "provocava les ires dels gaullistes" ja que no "aguantava el seu sectarisme". Va desaparèixer, durant un vol, el 1944. La seva obra, inseparable de la seva vida, va tenir èxit. Editada la majoria perGaston Gallimard--a qui, segons el seu biògrafPierre Assouline,va fer descobrir "els valors de l'heroisme"--, va nodrir durant 20 anys la llista de grans tirades del seu editorial. El pensament deSaint-Exu- péryoscil.la entre dos pols. Un que li fa dir: "Estic trist per la meva generació, que està buida de tota substància humana"; i un altre que sosté la seva esperança, a l'inspirar-lo el pensament que "la vida camina cap a la consciència". L'arrel del seu optimisme està en la seva fe en l'home, viva en les paraules adreçades al nòmada que el recull, quan estava perdut al Líban: "Tu ets l'home i m'apareixes amb la cara de tots els homes alhora". Potser per això l'he recordat sempre.