La roda // CARLOS Carnicero
Euskadi, el relleu català
Pren cos la voluntat de José Luis Rodríguez Zapatero d'arribar a un acord amb el PNB que li permeti una legislatura còmoda i fins i tot mantenir, amb perfil baix, el desig d'una negociació amb ETA. És una aposta molt més còmoda que la catalana, ja que el PSC vol passar factura de la seva aportació electoral evitant la vinculació del Govern amb CiU.
Rodríguez Zapatero pretén reproduir l'esquema de l'anterior legislatura amb una refundació generosa de l'autonomia d'Euskadi, com abans va fer amb la catalana. En aquesta línia està el PSE, que aspira a reeditar el creixement del socialisme català mitjançant l'ocupació del basquisme progressista que, un cop desapareguda ETA, podria generar una majoria com la que governa a Catalunya.
La qüestió acabarà engelosint el president perquè forma part de la seva naturalesa una certa ludopatia política, de la qual sempre ha sortit fins ara amb les butxaques plenes, malgrat que moltes vegades semblava que es quedava sense fitxes. ¿Per què s'ha de canviar una recepta que li ha estat còmoda i que inclou un esquer perquè el PP continuï cultivant el tremendisme contra les apostes del president?
Notícies relacionadesEls escenaris són sempre de curts terminis: solucionar problemes puntuals sense dibuixar el mapa final d'una Espanya en què a ningú sembla que el preocupi el paper que pugui tenir a la Unió Europea i al món. Una condemna permanent per no posar en relació el nostre creixement econòmic amb les possibilitats d'expansió política ni tan sols als espais naturals on seria fàcil augmentar la influència.
L'Amèrica Llatina continua sent una realitat prosopopeica, però mancada de continguts en l'imaginari polític espanyol. A Europa es mouen corrents que sense estar totalment dibuixats ens deixen al marge de qualsevol decisió estratègica. Però ningú ens margina, senzillament no empenyem en cap direcció perquè estem manipulant el puzle d'Espanya sense tenir-ne dibuixat el mapa final. Potser acabarà sent difícilment reconeixible, perquè cada una de les peces pot arribar a substituir el resultat.