Un relat romàntic

He llegit2014. Que parli el poble català, llibre escrit amb un punt de visceralitat perJosep-Lluís Carod.El seu discurs és simple. Parteix de l'emergència d'"un nou sobiranisme (que) no ha passat mai pel catalanisme lingüístic i cultural, (ni) s'ha sentit implicat en la tradició del catalanisme clàssic, més de caràcter simbòlic i històric". A aquest nou sobiranisme --afegeix-- "més que el cor o l'estómac, li pesen la butxaca i el cap, és a dir, el desig de viure millor"; de manera que "ha arribat a la conclusió que, havent-se demostrat que això és impossible en el marc espanyol, ja no queda altra via que no sigui la plena sobirania". De la qual cosa en resulta que les raons per reivindicar la independència siguin, a més a més dels drets històrics i la necessitat de garantir la continuïtat lingüística i cultural de Catalunya, la millora del benestar dels seus ciutadans.

DE MANERA

QUEl'autor conclou que, "alliberats del pes costós de l'escandalós dèficit fiscal que ara patim ..., augmentaria la nostra qualitat de vida i també serien més positives i optimistes les perspectives de futur".

Així doncs,Carodsosté que, sent impossible a Espanya la solució federal i rebutjada la insurrecció, només queda la via política. Ara bé, aquesta via té dos ramals. El primer, que "passa per la reforma de la legalitat estatal i es fonamenta en l'acceptació del marc institucional espanyol", és qualificat com a "tan manifestament inviable com absolutament utòpic". El segon ramal --pel qual optaCarod-- passa per una "declaració unilateral de sobirania" aprovada pel Parlament de Catalunya, els diputats del qual s'haurien presentat a les eleccions prèvies amb aquest programa explícit.

Aquesta declaració, feta d'esquena a la legalitat espanyola, no requeriria necessàriament la ulterior ratificació del poble català per referèndum. I, "si Madrid no acceptés la decisió de la democràcia catalana",Caroddóna per descomptat que, "en el marc democràtic europeu", Espanya hauria d'assumir- la. Després d'aquest tro, el que resta són "flors i violes".

EL

TEXTdeCarodno és una obra cien- tífica ni tampoc pretén ser-ho. Tampoc persegueix el nivell de rigor exigible a un assaig. Es tracta d'un simple relat personal, és a dir, d'una anàlisi de la situació catalana actual, des de la perspectiva que brinden els seus antecedents històrics i amb l'objectiu de receptar el que segons el parer de l'autor s'ha de fer per arribar a la meta anhelada per ell: la independència de Catalunya. En aquest relat,Carodens explica una història --la seva història, una història més-- sobre el poble català, amb l'única intenció de mobilitzar la gent a favor del seu objectiu polític final. El relat deCarods'inscriu en el grup de relats sorgits a recer del nacionalisme romàntic, per als quals de pàtria només n'hi ha una --Catalunya-- i Espanya és tan sols un Estat compost d'unes quantes nacions, fet que porta inexorablement a la identificació de l'Estat com a enemic de la nació. No és estrany que per a aquest corrent polític --en què s'ha d'enquadrarCarod-- la mateixa lògica del relat exigeixi --com escriuSantos Juliá-- carregar les tintes, ja que "com més malvat i criminal aparegués l'Estat espanyol, i més tirànica la seva imposició sobre Catalunya, més carregades de raó i d'esperança apareixerien les reivindicacions catalanes".

Notícies relacionades

Solucions per a l’apagada

Assaig d’apocalipsi

EL

LLIBRE--més un crit que no pas un exercici de raó política-- no invita al debat, però sí que dibuixa el perfil del seu autor:sobredimensionaalguns aspectes de la realitat catalana i prescindeix d'altres coses, infravalora i desdenya la realitat hispànica i, sobretot, s'acosta al precipici quan propugna prescindir del marc constitucional vigent. Es tracta d'una eina d'acció política, i com a tal ha de ser valorat. Per tant, la seva eficàcia dependrà de l'autoritat moral que els seus conciutadans reconeguin aCarodi de la credibilitat que els mereixi el seu partit. A la coberta del llibre hi apareix aquesta llegenda:"Amb Espanya no hi ha res a fer".Pot ser que els catalans creguin que "hi ha més a fer" ambCarodi Esquerra. Pot ser que sí, o pot ser que no, o pot ser que cap de les dues coses.