Petit observatori // JOSEP MARIA Espinàs
Saber no suposa fer saber
Estava esperant que el semàfor es posés verd. Al meu darrere hi havia dues noies, que parlaven. Quan podem travessar el carrer, les dues noies em passen pel costat i sento que l'una li diu a l'altra: "Sap massa coses". Ja m'havia semblat que parlaven d'exàmens i d'una companya seva. Creuen que aquella estudiant sap massa coses. El que no m'esperava és com continua la noia que parla: "Sap massa coses. Per això suspèn".
Això és exactament el que ha dit. I m'ha semblat entendre que en sabia massa per explicar-se bé. M'ha sorprès sentir al carrer aquesta formulació tan sintètica de la relació entre causes i conseqüències. Es pot suspendre per saber-ne poc. I es pot suspendre per saber-ne massa. Jo penso que no és cap ximpleria, sinó un raonament molt interessant.
Tenir coneixements és una cosa, i saber explicar-los n'és una altra. Accepto, convençut, que una gran quantitat de coneixements no suposa forçosament que el savi sàpiga transmetre'ls. La companya de què parlaven aquelles noies no deu tenir la necessària capacitat de comunicar el que sap a causa d'un problema d'ordenació mental. Potser té tantes coses a dir sobre la primera pregunta que li fan que allarga i allarga la resposta. En sap molt i està llançada, i potser no arriba a temps de contestar la segona i la tercera pregunta. O potser comença a tractar el tema per un camí, llavors s'interromp, n'agafa un altre que li sembla més important i, de tantes coses com sap, no aconsegueix concretar-ne clarament cap.
Notícies relacionadesAquests salts narratius els fa bastanta gent. Tenen la capacitat d'interrompre's ells mateixos, a cada moment, sense seguir un fil lògic de l'explicació. Una idea comença a dibuixar-se i ja és arraconada per una altra. El cervell pateix un em- bús. I els oients voldrien una mica més de coherència narrativa per poder seguir amb el mínim profit, amb l'adequada comprensió, aquell amic o company de feina que sap tantes coses i que actua com si fos possible explicar-les totes alhora.
Capturar coneixements no és fàcil, demana un esforç d'aprenentatge. Però deixar-los anar ordenadament potser encara és més difí- cil. De gent sàvia n'hi ha molta, però els divulgadors seriosos i eficaços --que tenen èxit-- pertanyen a un altre gremi. Perquè dins del cervell hi ha un espai per a la saviesa i un espai per a la comunicació. I no sempre treballen junts.