Opus mei // JOSEP Pernau
Aquell sopar Aznar-Pujol al Majestic
Els mariners de mars braves diuen que moltes ressaques són pitjors que els onatges. Al Congrés del PP, l'expresident José María Aznar va rebre contra el seu físic onades de consideració, però eren una carícia, en el fons, si se les compara amb la ressaca que arrossega el no caut cap a l'interior del mar. El corrent ha començat i els mariners experts expliquen que pot ser de llarga durada.
El que va ser president del PP català, Alejo Vidal-Quadras, ha posat per testimoni la història de Catalunya i d'Espanya per recordar que aquest escrupolós Aznar d'ara, que no pacta amb els nacionalistes, fa 12 anys va copresidir un sopar amb Jordi Pujol que va posar en marxa l'anomenat pacte del Majestic. El tsunami deixava una ressaca que ho arrasava tot. Si Aznar feia comèdia en la seva admiració cap a Catalunya, s'ha de reconèixer que és un gran actor, de l'altura de Pau Garsaball, ja que assegurava que parlava català en la intimitat i com a mostra recitava un text, que amb bona voluntat s'arribava a entendre. Havien firmat un pacte i els dos líders s'entenien. Espanya i Catalunya es donaven la mà. Era el 28 d'abril del 1996, el mes sagrat de la catalanitat, en què, si Pujol hagués insistit, fins i tot s'haurien pogut sentir uns compassos del Virolai, cantats a duo.
La ressaca és demolidora i asseguren els entesos que durarà. De Vidal-Quadras depèn, perquè en sap molt d'aquella època. Era el capità manaia d'Aznar a Catalunya i, com que els feia nosa, van decidir sacrificar-lo. Per cert, Rajoy formava part del seguici de l'aleshores president. Va estar present en aquell sopar i conserva perfectament el record de la trobada. Amb la ressaca provocada per Don Alejo n'hi ha ben bé prou. De moment.
