Jordi Llompart: "La nena de la pel.lícula no és la meva filla Jana"

--¿Què explica la seva pel.lícula?

--És la història entre una nena i un nen boiximà que està malalt. El nen vol tornar al seu país, Namíbia, i ella segueix els seus passos. Així arriba a l'Àfrica. Durant aquest viatge parla amb diferents animals, perquè tots els éssers vius del desert tenen ànima. Busca connectar-hi emocionalment i, no ho sé, potser espiritualment també. No voldria que s'interpretés malament la paraulaespiritualitat.

--Entenc el que vol dir.

--Es tracta d'un fons d'espiritualitat molt positiva, molt optimista. És un viatge a uns mons imaginaris màgics situats a l'Àfrica. Es podria dir que recordaAlícia al país de les meravellesiEl petit príncep. La protagonista és una nena que va a l'Àfrica i descobreix el sentit de la vida. La raó per la qual som aquí. I ho fa jugant, viatjant i imaginant-se coses.

--¿Quina edat té la nena?

--Deu anys.

--¿Els mateixos que tindria la seva filla ara?

--Sí.

--¿La pel.lícula és la continuació del conte El cor damunt la sorra

-- Sí, en certa manera, sí. El pòsit del que explicava al conte és en aquest film. El que passa és que la pel.lícula té unes necessitats narratives diferents. És una evolució del conte. La nena de la pel.lícula transmet una personalitat diferent. Que ningú vulgui veure que la protagonista és la mateixa Jana, la meva filla. No vull que el film desprengui un missatge personal, introspectiu o egoista, sinó tot al contrari.

--¿A qui va dirigida?

--Als nens, però també a totes aquelles persones que encara porten el nen a dins. Penso que hi haurà molts pares que se sentiran com nens petits quan la vegin. I és que d'això es tracta.

--Després de l'accident, ¿vostè també s'ha tornat més nen?

--Sí. Quan pateixes el que jo he viscut, i que també ha viscut molta gent que ha passat per situacions similars, el que fas és explorar-te. Però no t'explores amb el pensament: t'explores amb els sentiments, et deixes emportar, et deixes tocar per les sensacions, connectes amb l'univers. Passes moltes fases. La primera és rebutjar el món.

--No obstant, al conte El cor damunt la sorra

--Sí, però no s'enganyi, aquest optimisme no és el meu, és el de la nena. El meu optimisme és crític. Jo he de nedar, és un optimisme forçat. Tots els nens transmeten aquest optimisme i, quan els perdem, és quan en som conscients, quan recordem el que havíem après d'ells. En aquell conte jo només vaig plasmar els sentiments de la meva filla. A vegades penso que no el vaig escriure jo, sinó que el va escriure ella. No hi va haver cap exercici literari: vaig deixar que em sortís ella, el que ella em comunicava. No em vaig preocupar ni del ritme, ni de punts, ni de comes.

--Al conte, ella li preguntava a la fada: "¿Què és saber existir?". I la fada li responia: "Sobreviure".

--És que la vida és preparar-se per morir. Des d'aquest punt de vista, els que saben viure són els que saben sobreviure perquè són els que es preparen per a la mort. La mort ens acompanya sempre. La por que abans tenia a la mort ara ja no la tinc.

--¿Qui l'ha ajudat?

--Amics, metges, tot suma. Però m'he deixat guiar pel que sentia. La soledat fa que et toquis a tu mateix. Sempre m'ha ajudat interpretar la vida des del punt de vista de la filosofia més oriental, però no és la meva intenció fer un discurs de manual d'autoajuda. Totes les religions ajuden, però el que has de descobrir es troba dins teu. És qüestió de buscar-ho.

--El guió de la pel.lícula, ¿és seu?

--Sí. Hauria sigut una jugada haver donat aquest guió a un altre. Hi ha coses que han sigut retocades per gent experta que m'ha dit: "Aquí t'ha faltat sentit de l'humor". I estem rodant la versió número 22 del guió.

--¿Com ha sigut treballar amb nens?

--Genial. És increïble com els nens han entès el sentit de la pel.lícula. Més que els adults.

--¿Són nens amb experiència cinematogràfica?

--En absolut. Vam fer un càsting a més de cent nens de Namíbia. Havien de passar tres mesos lluny del seu món. Hem rodat en llocs a 44° de temperatura, hem muntat ciutats de tendes de campanya en ple desert. Érem com un circ. Tenien una professora per poder seguir el curs escolar al desert. Unes hores de rodatge, algunes de descans i altres d'estudi.

Notícies relacionades

El dia en què una dona sigui papa

¿I els dels peus?

--I quan acabi la pel.lícula...

--Em deixo portar pel present. És un error generar-se expectatives perquè després la vida et porta per altres camins. Si no arribes a fer allò que tenies previst, et crees grans frustracions.