Ridícul estratègic al Caucas

La història universal està plena d'aprenents de bruixot que han desencadenat tempestats que no han pogut controlar i que, finalment, han perjudicat amb els seus errors de càlcul els interessos del seu propi país. El president de Geòrgia,Mikhaïl Saakaixvili,és l'últim piròman que ha calat foc al polvorí malgrat saber que està mancat dels recursos imprescindibles per extingir l'incendi, refiat del problemàtic suport d'aliats llunyans o d'idees sublims que ben poc tenen a veure amb la crua realitat que preval al Caucas des de la desintegració de l'URSS el 1991.

El que queda després de l'escaramussa militar és un panorama de ruïnes, un desastre geoestratègic per als Estats Units i la Unió Europea (UE). Una de les primeres seqüeles serà demorar tant l'ingrés de Geòrgia a l'OTAN com la seva pretensió de recuperar les regions d'Ossètia del Sud i Abkhàzia, subproductes del diabòlic repartiment territorial que va presidir el naixement de l'URSS el 1922 i la seva arbitrària evolució.Stalin,que era georgià, va dividir Ossètia, poblada majoritàriament per russos, per incloure la seva part meridional a Geòrgia, igual queKhrusxovva regalar Crimea a la seva nativa Ucraïna el 1954.

L'hegemonia nord-americana, soscavada pels errors del presidentBush,sembla abocada a un final precipitat, abans del que caldria esperar, substituïda per un ordre multipolar en gestació i imprevisible. ¿Comença al Caucas el final de lapax americanaque preveuen els teòrics de l'ocàs dels imperis? ¿Està el colós noquejat o simplement cansat, a l'espera d'un nou comandant en cap? El pont aeri per repatriar de l'Iraq 2.000 soldats georgians confirma queSaakaixviliva ordir l'operació després de consultar amb Washington, en una violació de l'acord del 1992 entre els presidentsIeltsiniXevardnadze.

Al llindar de la nova era, l'ascens frenètic de la Xina, la creixent fortalesa de Rússia i les incongruències europees subratllen la debilitat dels Estats Units, amb un Exèrcit extenuat per les guerres de l'Afganistan i l'Iraq i la decadència estratègica del qual queda simbolitzada per l'erràtica actitud d'un president de minvada credibilitat, sense amics a l'Àsia, vituperat a Europa. El doctrinarisme conservador, que va promoure una diplo- màcia militarista per expandir la democràcia, es bat en retirada, no només a l'Iraq, sinó també al Caucas i l'Afganistan. Davant del compromès immobilisme del Departament d'Estat, ocupat pels realistes, els neoconservadors es mostren consternats per l'abandonament del fidel aliat caucàsic.

BUSH

VAassegurar que l'acció de Rússia "és inacceptable al segle XXI", però el primer ministre,

Vladímir Putin,després de compararSaakaixviliambSaddam Hussein,va fustigar sense embuts "el cinisme dels nostres socis, que presenten l'agressor com si fos la víctima". L'home que s'identifica amb la restauració de l'honor trepitjat, no podia tolerar un canvi estratègic al Caucas, a l'"estranger pròxim", que situaria les avantguardes de l'OTAN a les portes del Kremlin. L'aventura del líder georgià, a qui els russos consideren un titella deBush,constitueix una provocació que accentua la seva paranoia.Serguei Markovaddueix que "Rússia s'enfrontava a una situació extremadament perillosa, atrapada entre l'obligació de protegir els seus ciutadans i el risc d'escalada cap a una nova guerra freda".

Per al Kremlin, resulta inacceptable i ofensiu l'intent euroatlàntic d'expulsar Rússia d'Ucraïna i el Caucas.Putinno va al.ludir a Kosovo, precedent d'un suposat dret de secessió, però no hi ha dubte que la província sostreta a Sèrbia forma part del memorial de greuges del paneslavisme. Els mateixos que van bombardejar Belgrad el 1999, sense aval de l'ONU, per protegir als albanesos de Kosovo, no es poden esquinçar les vestidures perquè Rússia defensa els seus ciutadans. Després de la independència armada de Kosovo, resulta incoherent proclamar a Geòrgia que les fronteres d'Europa només es poden alterar per consens.

LA

CRISIva mostrar amb nitidesa quePutinsegueix manant, amb el presidentMedvédevdedicat a inaugurar els crisantems o desenredar la madeixa burocràtica. Per a la UE, abanderada de la persuasió davant de la força, amb principis morals, però sense força militar, el càstig infligit per Rússia a Geòrgia liquida la quimera d'establir unes relacions constructives amb el Kremlin basades en el respecte dels drets humans, l'exercici de la democràcia i l'avanç de l'OTAN. L'estabilitat només serà possible si els EUA i Europa tracten Rússia com un soci fiable, no com un fantasma de la guerra freda que s'ha d'esquivar per treure el petroli del Caspi.

Notícies relacionades

Religió, ¿de dretes o d’esquerres?

Síndrome post Sant Jordi

Ningú està disposat a morir per Geòrgia, com ningú va protegir Txecoslovàquia el 1938 o el 1968. Encara que assedegada d'energia, supeditada als EUA com a força militar creïble, potser no era necessari que la UE utilitzés el trepidantSarkozyper solemnitzar la capitulació al Kremlin, malgrat les veus irades que clamaven contra l'apaivagament quan els tancs russos eren a una etapa de Tbilissi. Mor la il.lusió d'haver acabat amb les guerres a Europa. La mateixa UE que va denegar a Geòrgia i Ucraïna l'ingrés a l'OTAN en la cimera de Bucarest, l'abril passat, com pretenia Washington, ara es presenta a l'escena del món amb les mans buides i el ridícul estratègic a l'esquena.

* Periodista i historiador.