idees // RAMÓN DE ESPAÑA
Eno i Byrne, associats
Tenint en compte les escasses satisfaccions que depara al rocker d'edat avançada la indústria discogràfica --ho reconec: sóc incapaç d'apreciar els mèrits dels Jonas Brothers--, el retorn de certes velles glòries, de personatges que li van alegrar a un la joventut, és ben rebut. Servidor, sense anar més lluny, està encantat davant l'aparició d'Everything that happens will happen today(Tot el que passi passarà avui), segona col.laboració deDavid ByrneiBrian Enodesprés del seu impressionant àlbum del 1981My life in the bush of ghosts(La meva vida en la malesa dels esperits), una d'aquelles rareses avançades al seu temps que, com sol passar, va combinar les crítiques entusiastes amb el més absolut desinterès per part del consumidor.
My life in the bush of ghostsera un disc rar per a l'època, amb la barreja de ritmes, el gust per la dissonància i els excèntricssamplejats.La nova col.laboració entre el visionari emplomallat de Roxy Music i el líder dels Talking Heads, per contra, s'anuncia, simplement, com una sèrie de cançons fabricades per correu electrònic --Enoli enviava aByrneles músiques des de Londres i aquest hi posava lletra i veu a Nova York-- que remeten a temps passats, quanEnofeia discos tan bonics comAnother green worldoBefore and alter sciencei aByrneencara no li havia agafat pels ritmes llatins delRei momo.La cosa, francament, promet.
I dic que promet perquè, a causa de la meva ineptitud per navegar pel ciberespai, he estat incapaç de baixar el disc en la font original (www.everythingthathappens. com), on està disponible des del 18 d'agost, i hauré d'esperar un mes que aparegui en un format comprensible per als xarucs com jo (encara que no descarto molestar el meu nebot perquè em doni un cop de mà). De totes maneres, mentre contemplo la foto deByrne(56 anys) iEno(60) aThe New York Timesil.lustrant una entrevista, no puc evitar pensar que el canós i el closca pelada es podrien dirigir en primera instància als seus seguidors de tota la vida, l'habilitat dels quals per pujar a la xarxa només és comparable a la d'un tennista de la tercera edat.
