Herminia Gomà : "Cadascú sap més de si mateix del que es pensa"

--¿Per què a Espanya el coaching no es denomina entrenament?

--Perquè això és més que un entrenament, i elcoachés més que un entrenador. No és un amic ni un psicoterapeuta ni un conseller. És un company de camí que t'ajuda a extreure el millor que tens a dins.

--¿Un assessor, un consultor?

--No. Posaré una metàfora: imagina que ets en un bosc i que et trobes un preciós cavall abandonat. Es fa tard, i veus que l'animal s'està entretenint, amb risc de passar una mala nit, perdut. Jo, que sóccoach, agafo una vara, li dono un copet i li dic: "¡Eh! A casa. ¡Espavila't!". No li indico cap on ha d'anar, perquè no ho sé. Quan s'entreté, torno a fer el mateix. Hores després, arribem a un casalot i surt un pagès que crida: "¡Grà- cies! ¿Com sabia que era casa seva?". I li dic: "No ho sabia, només l'he acompanyat". El que no faré mai és portar-lo a casa meva.

--¿Això no és un psicoterapeuta?

--No. Qui fa una teràpia psicològica necessita ordenar el seu passat, va del present al passat. Elcoachingt'ajuda a anar d'on ets ara cap al futur, cap al lloc on sempre has somiat i has volgut ser.

--Molts dels seus clients són persones que ja tenen èxit.

--Sí. Una part molt important són executius que han ascendit i que han de començar a fer tasques de direcció d'empreses. Persones molt bones com a executius a qui els falta habilitat per dirigir grups.

--¿Els ensenya a ser un líder?

--El primer que pretenem és que aconsegueixin el seu lideratge personal. Per dirigir amb èxit altres persones, abans has de saber liderar-te a tu mateix. Això vol dir complir els compromisos que adquireixes amb tu mateix. Marcar-te uns objectius i fer tot el que fa falta per assolir aquesta meta, dins de la llei. Si no ets capaç d'això, els altres ho veuran i no tindràs autoritat moral.

--Ho veuran poc honest.

--Sí. Un exemple: reuneixes un equip de comercials de la teva companyia i els dius: "Els clients són el més important, el primer". I, un dia, truca un client per telèfon i, abans de despenjar, comentes a la teva gent: "¡Ja està aquest pesat trucant una altra vegada!". ¿Quina credibilitat tindràs davant el teu equip? Hauràs d'analitzar què impedeix que el que dius sigui creïble.

--¿Darrere dels grans directius espanyols ja hi ha un coach?

--Darrere de molts dels que han tingut èxit, sí. No de tots. Elcoaching, per començar, és car, i les sessions les acostuma a pagar la companyia. Sempre s'ha d'aplicar de dalt a baix en la cadena de responsabilitat: el director general serà elcoachdel seu equip, que imita, copia i aprèn del que li arriba i ho passa als següents. Això genera companyies més intel.ligents, amables i efectives. A la llarga, es tradueix en millors resultats econòmics.

--¿És un mètode per saber manipular millor les persones?

--És un sistema per saber tractar millor les persones, i beneficia caps i empleats. Ensenyem com deixar de ser un cap per ser un guia: una persona respectuosa, cooperadora, que t'ajudarà a treure el millor que tens, que no jutja però acompanya. Que et diu: "Tu, que vals tant per a això, ¿t'agradaria fer-ho?", sense imposar res. Llavors, hi ha menys absentisme laboral.

--¿Com es prepara un coach?

--Amb un altrecoach, que exerceix una funció que ningú més fa: la de mirall. El teucoachet torna, et repeteix en veu alta, el que tu penses i dius. Per exemple, jo ara et faig una pregunta, tu me la respons i jo te la retorno: repeteixo la teva resposta. Resulta curiós sentir en la veu d'un altre el que acabes de dir. S'estableix un diàleg transformador. Modificaràs idees i creences, que són teves, però, com que ningú te les torna, no les coneixes. ¿Qui s'atreveix a repetir al director general el que diu, perquè reflexioni? Ningú.

--Per fer això, vostè ha de conèixer molt l'altra persona.

--Jo no tinc per què conèixer-la de res. Faré que, a través de la nostra conversa, se citin les coses que l'altra persona sap però que, fins que no li faig la pregunta clau, no sabia que sabia. Una pregunta ineludible en aquest procés és: "¿Quines són les teves fortaleses i les teves debilitats?"

--Potser és que no ho sap.

--Cadascú sap de si mateix més del que es pensa que sap. Qui té la resposta adequada per a cada persona és el mateix interessat. A vegades, no es fa les preguntes adequades.

--¿Quin perfil de clients té?

--Molts advocats, empresaris de la construcció, directius del sector farmacèutic, artistes --pintors, escriptors--, persones molt brillants que no acaben d'aconseguir el que s'han proposat. Estan ofuscades.

Notícies relacionades

El dia en què una dona sigui papa

¿I els dels peus?

--¿Els ensenya a ser més feliços o més competitius?

--Són sinònims. Es tracta de ser la millor persona que cadascú pot arribar a ser. I això ho inclou tot.