Michelle Nielsen: "El poder de la intenció va sanar el meu fill"

--Vostè va aplicar l'anomenada llei de l'atracció al seu fill.

--Sí. Prefereixo dir que crec les meves realitats. El meu fill va néixer tres mesos prematur, en condicions dramàtiques, pesant 800 grams. Els nens que neixen tan petits a vegades poden tenir problemes quan es comencen a desenvolupar. El metge ens va dir que podria patir paràlisi cerebral o problemes neurològics, i ser sord, cec o mut.

--Unes expectatives duríssimes.

--Sí, i una bomba de rellotgeria, perquè no saps mai quan es pot frenar el seu desenvolupament, fins que succeeix. Als 4 anys gairebé no parlava, deia quatre paraules i tartamudejava fins a 20 vegades per pronunciar una paraula tan simple comllet. La professora em va dir que no progressava, que caminava com un bebè i que es passava l'estona mirant el cel, sense jugar amb la resta dels nens. No podria seguir en aquella escola. Jo estava destrossada.

--¿I què va fer?

--Un dia, practicant la meva meditació diària, se'm va acudir utilitzar el sistema per crear realitats que feia 10 anys que investigava. És el mateix sistema que he fet servir per aconseguir tot el que he aconseguit en la meva vida.

--¿Per exemple?

--Un bon negoci, una bona casa o un bon marit.

--(...)

--Ho vaig posar en pràctica i, al cap de molt poc temps, van començar les millores. El meu fill va parar de tartamudejar i es va convertir en un més. Va passar de curs, però, com que al col.legi no s'ho creien, el van enviar al psicòleg. Les proves van ser excel.lents. Ara està molt bé. ¡Parla tres idiomes a la perfecció! Fa esport, dibuixa i és com qualsevol altre noi. Cap metge creia que això fos possible. Puc afirmar que el poder de la intenció va sanar el meu fill.

--¿Vostè creu en els miracles, o en Déu?

--La paraula Déu té molta càrrega i és limitada. Crec que hi ha alguna cosa, una intel.ligència universal. El món no es va crear per casualitat.

--Els crítics amb discursos com el seu diuen que és perillós, perquè ens porta a creure que tot depèn de nosaltres, fins i tot les desgràcies.

--A tothom li passen coses dolentes. Davant els traumes, pots canviar la teva actitud davant la desgràcia. Si et passa una cosa dolenta i t'hi quedes instal.lat en lloc d'intentar superar-la, encara atrauràs més negativitat.

--Resumeixi el seu mètode.

--Beu de totes les tradicions, però no l'he inventat jo: només l'he investigat durant 10 anys. Serveix per aconseguir tot el que un vol en la vida. La idea és fer servir tot el cervell, i no tan sols la nostra part analítica, que és la que la societat potencia. Al final de la seva vida, Albert Einstein es considerava més artista que científic. Einstein és un bon exemple d'algú que utilitzava tot el seu cervell.

--¿Quin és el primer pas?

--Saber el que volem i demanar-ho amb claredat. Hi ha moltes persones que volen ser felices, però quan els preguntes què volen de la vida, et donen respostes molt generals. Es tracta d'especificar el que vols exactament. I aleshores ho visualitzem, encara que la petició sembli desmesurada.

--¿Vostè demana de tot?

--Sens dubte. Ja li he explicat l'exemple del meu fill. A partir d'aquí, ens despreocupem de com l'univers ho portarà a terme.

--¿El segon pas?

--És la fase pràctica. No només és qüestió de demanar: també s'ha de treballar cap allò, amb petits passos. Aconseguir el que vols requereix esforç. Quan treballes cap a alguna cosa que t'il.lusiona, encara que treballis intensament, no sembla que treballis. Estàs fent accions inspirades i el temps passa ràpid.

--¿I si no crec que sigui possible el que demano?

--Has de reprogramar el teu cervell amb afirmacions positives. Si repeteixes una frase 3.000 vegades, ja tens, com si diguéssim, un nou programa. Però no sempre és tan fàcil: a vegades són necessàries altres ajudes, com anar al psicòleg, si estem parlant de problemes emocionals seriosos.

--¿I la tercera?

--La part quàntica. És la més important i poderosa. Amb profunds estats de relaxació, comencem a disfrutar de la realitat que volem crear com si ja la tinguéssim. El lòbul frontal del cervell, en aquests estats, no distingeix la realitat de la fantasia. És una oportunitat d'accedir al subconscient.

Notícies relacionades

La ultradreta i els joves

Tot per un grapat de ‘followers’

--¿I va aconseguir el seu marit amb aquest mètode?

--Sí. Vaig visualitzar exactament com m'agradaria que fos, físicament i mentalment, i quines virtuts hauria de tenir. Ho vaig escriure en un diari i, al cap de molts anys, vam trobar aquell paper en una capsa. El meu marit el va llegir. ¡Era clavat a la persona que jo havia imaginat!