¿L'hegemonia del bé?

L'elecció deBarack Obamacom a nou president dels Estats Units constitueix un esdeveniment d'importància global i transcendent per a tots els que creuen en la possibilitat d'un món millor. En els últims 15 anys, dos esdeveniments més van assolir aquesta màgica qualitat: l'elecció del presidentNelson Mandelaa Sud-àfrica, el 1994, i els milions de persones que van sortir als carrers d'arreu del món el 15 de febrer del 2003 per protestar contra la invasió de l'Iraq. Molt diferents entre si, aquests tres fets tenen en comú una concepció postnacionalista del món. El món és la ciutat natal de l'esperança i el que passa en un país parla de tots els altres. Aquests tres esdeveniments comparteixen el fet de ser testimoni de la inesgotable creativitat de l'es- pècie humana, per al millor i per al pitjor. Tots tres eren considerats gairebé impossibles fins al moment que van trucar a la porta de casa nostra. Tots tres participen també de la capacitat dels éssers humans per celebrar incondicionalment la mà- gia dels moments de comunió lliure de les constriccions de la realitat, com si aquesta hagués sortit a dinar i encara no hagués tornat.

No obstant, la relació entre la victòria d'Obamai els altres dos fets encara és més profunda.ObamaiMandelasón homes amb fortes arrels africanes i n'estan orgullosos.Mandelaés un líder de noble llinatge xhosa iObamaés membre mestís de l'ètnia luo de Kenya (discriminada abans i després de la independència), com refereix al seu llibrebest-seller. Les seves identitats van ser ordides per la memòria del patiment injust, la segregació i el colonialisme.Mandelasimbolitza el cas extrem d'una majoria sotmesa durant dè- cades a un cruel sistema d'apartheid. Obama,malgrat no ser ell mateix descendent d'esclaus, simbolitza el rescat de l'innominable patiment infligit als afroamericans, un patiment tan assumit pels opressors que continua fins als nostres dies sota la forma del racisme. Més enllà del vot dels blancs,Obamava conquistar el vot aclaparador dels ciutadans descendents d'afros i llatins, i va aconseguir també el vot d'una minoria gairebé oblidada, els joves. La seva victòria és la victòria de les minories quan descobreixen que, unides, són majoria.

En els últims 15 anys, l'Àfrica es mostra al món sobre les espatlles d'aquests dos gegants i diu ¡prou! als insults del Banc Mundial i l'FMI, per als quals l'Àfrica no és més que un continent infeliç on el capitalisme global diposita multituds d'éssers humans considerats descartables. Per una via molt pròpia, marcada pel seu passat colonial, l'Àfrica arriba al protagonisme mundial que en les dues últimes dècades van conquistar Àsia i l'Amèrica Llatina (que també és afrollatina i indollatina).

LA

RELACIÓentre la vic- tòria d'Obamai els milions de persones que van protestar contra la guerra il.legal i injusta a l'Iraq no és menys rellevant. Aquestes multituds no van aconseguir impedir la guerra, tal com li va passar al senadorObama,un dels pocs que va votar en contra de l'atac. Però ara, com a president dels Estats Units, tindrà a les mans la possibilitat de posar fi a aquesta guerra i, de fet, això mateix va ser el que va prometre als seus electors. Els que el van votar volen, a més a més, que s'acabi amb la guerra bessona que avassalla l'Afganistan. En aquest sentit, el seu estat de gràcia serà curt, tant al país com al món en general. L'Afganistan té una memòria i una apassionant història de lluites victorioses contra invasors estrangers militarment més poderosos. No hi ha armes capaces de sotmetre aquest país. Tot indica queObamadonarà preferència a la diplomàcia i entendrà que Al-Qaida no pot ser destruïda militarment. Pot, això sí, ser aïllada per la pau i la cooperació no colonialista. La victòria d'Obamasignifica que, finalment, els que van sortir a protestar no ho van fer en va.

La menció conjunta de tres esdeveniments que apunten a retornar a la humanitat el millor de si mateixa pot ser sorprenent, ja que la victòria d'Obamasembla tenir un significat global incomparablement superior al dels altres dos. Aquest desequilibri és el resultat del privilegi hegemònic dels Estats Units en el món actual, un privilegi en declivi, sobretot en el terreny econòmic, encara que per ara segueix sent molt fort. Per bé i per mal. Els atacs de l'11-S "van transformar el món", mentre altres poblacions del món pateixen anualment atacs tan injustos, tan criminals i moltes vegades més devastadors que la de les Torres Bessones, sense que mereixin més que una petita referència en forma de notícia. De la mateixa manera, un petit país, el Paraguai, va elegir aquest any un bisbe, teòleg de l'alliberament, per alliberar el seu país de la més odiosa oligarquia, sense que això mereixés una menció detallada a la premsa internacional.

OBAMA

Notícies relacionades

El dia en què una dona sigui papa

¿I els dels peus?

TÉara el privilegi de poder oferir a tot el món un gloriós moment d'hegemonia del bé. Només per això ja farà histò- ria. Aquest moment no durarà gaire, però. La realitat no acostuma a trigar quan ha sortit a dinar. Quan s'acabi, tot dependrà de la manera com l'impuls del bé enfronta l'impuls del mal. I tot començarà als Estats Units, un país contradictori i sofert. Contradictori, perquè és el mateix poble que fa vuit anys va elegirBush,el pitjor president de la història nord- americana. Sofert, perquè l'estupidesa, l'avarícia i la corrupció que van dominar la Casa Blanca han deixat el país molt a prop de la fallida financera i moral. L'última va ser ràpidament redimida perObama.La primera serà molt més difícil de redimir.

* Catedràtic a la Universitat de Coïmbra (Portugal) i professor a la Universitat de Madison-Wisconsin (EUA).