La roda
Digue-m'ho a l'orella, si us plau
Són diverses les pel.lícules que ja han presentat un grup d'adolescents criminoides transformats en agradables ciutadans gràcies al poder de la música. Un ideal que té el seu autèntic referent en la ja cèlebre orquestra veneçolana dirigida per José Antonio Abreu i reclutada entre segments juvenils difícils. A mi no em sembla que sigui el millor camí per encomiar la música. Igual que aquells científics que exposaven l'eficàcia de la música de Mozart per procurar augmentar la llet de les vaques a l'hora de munyir-les. No obstant, és un mitjà admirable perquè la mú- sica deixi de semblar un esport d'elit com el polo i s'adverteixi el que és en veritat: la més gloriosa festa de l'esperrit.
Al nostre país (el gran productor europeu de soroll) aquest esforç de la música per caure simpàtica ha de ser aplaudit. A Catalunya s'ha seguit l'exemple de l'orquestra veneçolana i hi ha un grapat de grups musicals dedicats a la música culta o a la música lleugera, formats la seva majoria per immigrants. Alguns conjunts, com Rumbazigha o l'Orquestra Àrab de Barcelona, utilitzen l'empremta ètnica que tanta riquesa ha portat a la música occidental des del segle passat; d'altres són classicistes, com l'Orquesta de Cámara Iberoamericana.
En aquest país de sords que criden més que parlen, qualsevol impuls a la música és un avanç fonamental per a la convivència. Per aquesta raó em permeto saludar altres herois, els que han llançat una col.lecció de música a l'editorial Nortesur. El seu primer llibre, la biografia de Horowitz per Piero Rattalino, dóna idea de com era el món cap al 1960, quan aquest immens pianista tenia gairebé 40 milions d'oients a les ràdios dels Estats Units. Els seus concerts van ser l'avançament històric dels Stones, amb milers d'admiradors fent cua uns quants dies abans per aconseguir entrades al Carnegie Hall. Un matrimoni amb la filla de Toscanini i una vida sexual secreta, però coneguda, el fan semblant a altres rockers. Conèixer un dels més subtils poetes del piano que hagi existit mai pot excitar la curiositat de sentir-lo. Seria òptim: els seus discos curen la sordesa.
