Josep Espar Ticó: "Catalunya paga no haver estat útil contra l'URSS"

--¿Un congrés catalanista?

--Han sorgit moltes iniciatives de la societat civil --la Plataforma pel Dret a Decidir, el Cercle d'Estudis Sobiranistes, Sobirania i Progrés, la Unió Catalanista de Sabadell--, que volen que Catalunya sigui una realitat nacional plena. És convenient reflexionar des de la societat civil, arribar a conclusions unitàries i oferir-les als partits.

--¿Tercer congrés?

--A Catalunya la caracteritza la voluntat de ser i la continuïtat. El 1880, Valentí Almirall va convocar el Primer Congrés Catalanista i vam passar del regionalisme i la Renaixença cultural a l'autonomisme i al despertar polític. Ara hem de fer un altre pas endavant.

--Avui Catalunya té un Parlament elegit, i la tasca és dels grups parlamentaris.

--Hauria de ser així. No anem contra els partits. Tenim el suport dels presidents Pujol, Barrera, Maragall i Rigol, però...

--Però...

--Els partits estan massa enfrontats i no actuen de manera unitària. Per això la societat civil ha de fer una reflexió seriosa i transversal. El Congrés es va obrir diumenge, treballarem en quatre grans ponències (llengua, valors, economia i política) i a l'octubre entregarem al Parlament les nostres conclusions.

--Sé el veredicte: la independència.

--Ha de ser una reflexió transversal, i hi ha dues grans opcions: la hispanocèntrica (o sigui, construir Catalunya com una sòlida casa adossada d'Espanya) o l'eurocèntrica (apostar per un edifici singular a Europa).

--La independència.

--Siguem seriosos. Primer, entre el congrés catalanista i l'Estatut del 1932 van passar 50 anys. La història és llarguíssima. Segon, la indepen- dència exigeix molts vots i, per tant, una societat receptiva. Tercer, la independència, quan tots som tan dependents de tots, implica l'aposta eurocèntrica. I una cosa que no es pot oblidar.

--¿Què?

--Patim perquè Catalunya no va ser útil contra l'URSS. Molta gent va recolzar la independència de Letònia, Lituània, Ucraïna perquè així anaven contra el comunisme. Però Catalunya està a Europa occidental, un espai de pau, i no es vol desestabilitzar els estats europeus. Estem sols.

--¿Aposta per la Catalunya eurocèntrica?

--Tindria una gran alegria si fos la conclusió del congrés. Però tot s'ha de fer amb unitat. Sense unitat de la societat civil no es farà res, perquè els partits ja estan molt dividits.

--Es pot pensar que el congrés és una plataforma d'agitació dels partits nacionalistes.

--No, el congrés té vocació unitària i transversal. Per això els nostres presidents d'honor són Joan Rigol (Unió Democràtica), Jordi Pujol (Conver- gència), Heribert Barrera (Esquerra) i Pasqual Maragall (PSC).

--Maragall ja no és PSC.

--El PSC té un origen catalanista, i això prevaldrà. I sense el PSC no hi ha unitat. Té hispanocèntrics, és clar, com UDC, IC i CDC. Podria dir més, però...

--Digui.

--Montilla serà un dels més catalanistes del PSC.

--¡Ah! ¿Per què?

--La funció arrossega i en el cas d'una persona intel.ligent, encara més. Quan ets president de Catalunya, et tornes catalanista. A fons. Hi ha càrrecs que marquen.

--¿Segur?

--Sí, però no tituli en aquest sentit. L'important és que el congrés mobilitzi la societat civil en una direcció unitària, perquè Catalunya és una. I que arribi el missatge als polítics.

--¿Sempre ha estat tan catalanista-unitarista?

--Vaig ser franquista. A la guerra van matar el meu pare, i això em va influir. Però vaig sortir catalanista de la universitat i vaig ingressar a Crist i Catalunya (CC), el grup de Raimon Galí i Jordi Pujol.

--Va ser clau en la protesta del Palau de la Música dels anys 60.

--Ho va planificar Pujol. Jo només vaig ser el primer que va començar a cantar El cant de la Senyera. Els dos policies que tenia al costat em volien reduir, però jo vaig ser més fort que ells. Llavors tenia 33 anys.

--¿Després?

--Em vaig escapar i vaig viure dos mesos a Montserrat. Pujol no va voler fugir. Jaume Casajuana va ser torturat per la policia i Pujol va ser detingut i condemnat en consell de guerra.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

--Han passat gairebé 50 anys. ¿Quin balanç en fa?

--Quan vaig començar a Crist i Catalunya, el 1955, vam anar a veure a Espriu i ens va fer fora. No volia parlar de Catalunya. I a Montserrat dominava el castellà. Vostè mateix. Catalunya ho ha superat tot, però li falta unitat.