L'entrevista AMB José María Elosegui, Viatger, guia i fotògraf
José María Elosegui: "Sento que viatjant estiro la vida"
--¿Com va començar en vostè la febre viatgera?
--Vaig néixer gairebé amb aquesta obsessió. De petit llegia molta literatura de viatges; donava la volta al món llegint. El més difícil, no obstant, és aconseguir viure d'això.
--Però ho ha fet.
--No m'hauria imaginat vivint d'una altra cosa. Viatjar, sens dubte, és el que m'agrada més.
--¿El seu primer gran viatge?
--El primer viatge que em va impactar de debò va ser el Marroc. Acabava de fer 20 anys. Hi vaig anar amb pocs diners i vaig descobrir que era al.lucinant: ¡l'exotisme tan a prop!
--¿L'Àfrica negra enganxa?
--Segur. No en tingui cap dubte. Jo vaig començar amb Kenya, Tanzània i les illes Seychelles. Va ser meravellós. Després vaig travessar diverses vegades Algèria en un Peugeot, fins a Níger i Costa d'Ivori. Era la forma perfecta per viatjar durant quatre o cinc mesos. Una vegada allà, venia el cotxe i tornava en avió.
--¿Ho va fer durant molts anys?
--Fins que la situació a Algèria es va complicar. De totes maneres, fa uns anys vaig tornar a baixar en un vell Nissan Patrol, sortint de Tunis. Després del segrest de 31 turistes al desert, el 2003, el Govern d'Algèria va obligar a portar escorta i ja no sortia a compte.
--¿Què té de particular el sud d'Algèria que l'atrau tant?
--És una aventura menys humana que viatjar a Mali o Burkina Faso, però el paisatge és grandiós. És com tornar a les teves arrels, fer-te un amb una naturalesa única. És com un viatge cap enrere, cap al que era l'home fa milers d'anys.
--Segons sembla, vostè coneix molt bé l'Àfrica.
--He fet diverses sèries de televisió amb Gerardo Olivares. Vam baixar per l'est de l'Àfrica i vam tornar per l'oest. També vam creuar de costa a costa pel Sahel. En ultralleuger vaig anar de Johannesburg fins a Moçambic i després, seguint el curs del riu Zambezi, a Namíbia, amb un suís i un sud-africà. Jo anava de càmera.
--¿Què és per vostè viatjar?
--Per mi, a part d'una necessitat... No sé ben bé què és, però sé el que sento quan viatjo: sento que cada dia que passa computa en el registre del llibre de la vida com si fos una setmana. Viatjant sento que estiro la vida.
--¿Viatjar és fugir d'alguna cosa?
--Viatjar és intentar viure més intensament.
--¿Sempre ha treballat amb la seva càmera?
--Jo sóc viatger i he viscut molt temps treballant de guia. Als 90 em van contractar per fer producció de documentals i ara també estic enganxat a la imatge. Però als 30 anys no portava ni càmera. No volia lligams. Tot el que presenciava m'havia de quedar a la retina.
--¿Com és l'Àfrica des de l'aire?
--A la Ruta dels Exploradors anàvem pels llocs més bonics de l'Àfrica. Un privilegi. Arribàvem amb els camions, muntàvem l'ultralleuger i volàvem per Uganda, Tanzània... Després també vaig seguir el curs del riu Zambezi des de l'aire. És únic. L'ultralleuger et permet acostar-t'hi tant que gairebé pots tocar els animals.
--¿Algun incident?
--Bé, era freqüent haver d'anar caminant a buscar gasolina als poblats. Una vegada vam aterrar en una platja del Níger i vam estar tres dies sense poder enlairar-nos. La sorra ho impedia. Cada dia em llevava i, en lloc d'anar a l'oficina, la meva feina consistia a tallar canyes per posar-les davant de l'ultralleuger i improvisar així una pista. Al final vam aconseguir enlairar-nos.
--També coneix molt bé la Ruta de la Seda.
--L'he fet diverses vegades, la del nord i part de la del sud, alguns trams en ultralleuger. Hi ha molts racons que val la pena conèixer. Per exemple, les muntanyes Karakorum. És fabulós, encara que ara els xinesos s'estan carregant el paisatge, com han fet amb el Tibet.
--¿Amb què es queda d'Amèrica?
--La Patagònia, l'Antàrtida, el desert d'Atacama... Guatemala és espectacular. Una vegada vaig intentar passar per l'estret de Darién, a Panamà, caminant i en piragua, però no vaig tenir temps. Vaig anar saltant en barques fins a l'arxipèlag de San Blas. Aquelles illes són petits paradisos perduts.
--Quan torna per instal.lar-se a Madrid, ¿sent que li falta alguna cosa?
--Tota l'estona estic pensant a anar- me'n, planejant alguna cosa.
Notícies relacionades--¿Quin serà el pròxim viatge?
--No ho sé. No em fa res repetir. No col.lecciono països. M'agradaria anar a Finlàndia. Vaig travessar el Bàltic amb esquís i dormint en tenda de campanya, durant deu dies, però no conec Finlàndia. Només vaig anar a Hèlsinki a agafar un tren de nit. És tot. M'agradaria recórrer Lapònia sense cap pressa.
