'Yo no habla el lenguo catalán'

He tingut l'oportunitat de conèixer bastantes persones que, d'origen estranger, parlen un català molt correcte. Sovint més correcte que el català dels qui han nascut aquí i l'han sentit sempre.

No és una qüestió d'intel.ligència, naturalment, és una qüestió de voluntat. No crec que pel fet de saber molts idiomes s'hagi de ser més intel.ligent que qui només coneix el propi. Hi ha catalans --i francesos, i italians-- que dominen perfectament l'anglès i que no són intel.lectualment unes llumeneres. I, al contrari, uns hermètics monolingües tenen un cervell que funciona perfectament.

El que em costa més d'entendre és que una figura que fa anys i

panys que viu a Catalunya, que està tan lligada al barcelonisme futbolístic, que parla diverses llengües, no digui mai ni una sola paraula en català. Em refereixo a l'antic jugador i entrenador del Barça, el senyor Cruyff.

Fa més de 10 anys ja que un soci del club li va enviar una carta, redactada en holandès i amb traducció al català --un lector me'n va fer arribar les dues versions-- en la qual li deia que seria molt interessant que les persones més estimades i admirades per la joventut "fossin models públic de la integració lingüística al nostre país".

Aleshores ja feia 13 anys que Cruyff estava vinculat al Barça, i ara ja en deu fer 25. Són molts anys, 25, per no haver-se decidit a dir "bon dia" o "moltes gràcies". L'autor de la carta recordava a l'entrenador la pressió que durant la guerra va exercir Alemanya sobre Holanda, però que tot i això hauria estat molt estrany que un entrenador no parlés en holandès amb els seus jugadors.

Ha passat el temps, molt de temps, i Cruyff s'ha arrelat a Catalunya i s'ha mantingut encastellat en el castellà --excusin el joc de paraules--, com veiem a cada moment, ara que el Barça ha estat tan d'actualitat. Fet curiós, perquè hauria d'adoptar una posició favorable als idiomes menys poderosos, com ho és el seu, el neerlandès.

Notícies relacionades

Solucions per a l’apagada

Assaig d’apocalipsi

No crec que sigui un cas extrem d'incapacitat lingüística, perquè si volia que els seus jugadors fossin "polivalents", també ell hauria d'haver destijat la polivalència idiomàtica. Si no m'equivoco, l'única vegada que li he sentit parlar català va ser en un espot publicitari antitabac.

I si després de tants anys parlant un castellà tan pintoresc, ¿no seria bonic sentir-lo, també, usant un català acruyffat?