La roda
L'any més perillós de la seva vida
El professorRicoarriba al restaurant amb el seu llarg gavany i la gorreta de caixmir. Mentre se’l descorda deixa caure sobre la taula un llibre i em deixa anar:«¡Léelo de contino!».Quan el professorRicom’ordena que llegeixi un llibre, jo així ho faig. De la mateixa manera, si pretenc una recomanació per entrar al cos de Correus sé perfectament a qui m’he de dirigir. S’ha de ser molt egoista per no aprofitar-se dels amics. D’una altra part, aquest llibre és el primer que publica una nova editorial, Libros del Silencio (està bé aquest nom), i tinc per costum presentar en societat els últims suïcides.
La novel·leta es diuFunción en el colegioi la va escriure fa molts anys un italià,Orio Vergani, que fa mig segle que és a l’altre món. Si algú com el professorRicoressuscita una novel·la amb tant aplom i a més la prologa, segur que val la pena torçar la nostra inèrcia unes hores. I així m’ha semblat. Abans he fet servir el diminutiu «novel·leta» perquè aquest relat és tan delicat, tan femení, tan subtil, que sembla escrit per una senyoreta alacantina en l’any de 1940. Però no hi ha res de tou, popular o cursi. El relat presenta aquell moment tremend i únic en què els homes (les dones estan armades amb una altra voluntat) ens acollim a un sexe, usualment de manera atabalada, al qual serem fidels la resta de la nostra vida. És un instant llòbrec i tenebrós, encara que se sol pintar amb molt cel rosa, pètal de margarida i núvol llimoner, dissimulat sota el pal·li traïdor de l’amor.
El protagonista, un noi de 14 anys, prendrà partit per un sexe després de veure la seva estimada vestida de general romà i posar-se ell, al seu torn, la roba de la noia. Descobrirà, com és de llei, que el sexe és la porta del món empíric, però que darrere d’aquesta porta hi jeu sempre, ineludiblement, un primer cadàver. En això consisteix la iniciació: ¿què faràs amb aquest cadàver quan siguis gran? I la resposta és tan poc destra com irremeiable: tenir-lo present fins al dia de la meva mort. Encara que sempre hi ha qui no vol créixer.
