Set x set
Cadàvers exquisits i abanderats
Com en un conte gòtic, diluviava amb llamps i trons sobre el cementiri la nit en què van robar el cadàver. Tres mesos després de la profanació del sepulcre, el cos de l’expresident de XipreTassos Papadopulos ha estat trobat en una altra necròpoli de Nicòsia, i si bé les autoritats xipriotes insisteixen que la motivació dels lladres se cenyia a la recompensa econòmica, l’argument grinyola. És estrany, perquè el mandatari conservador era un símbol contra els plans de reunificació de l’illa (el sud grec, el nord turc).
La manipulació de despulles amb finalitats polítiques és tan vella com la llegenda del cadàver delCidlligat a la gropa del seu cavall. Quan es van descobrir les restes delChe Guevaraa Bolívia, es va constatar que l’esquelet tenia les mans amputades; no es va saber mai del cert on havien anat a parar, encara que es va especular que es van enviar a l’Havana a dins d’un flascó amb formol. El cos embalsamat d’Eva Perón,segrestat pels militars el 1955, va estar en parador desconegut durant 15 anys després d’un rocambolesc periple, una espècie de «minuet funerari» en paraules deTomás Eloy Martínez.L’escriptor argentí, mort fa un mes, va relatar en la seva extraordinària novel·laSanta Evita que la tercera esposa de Juan Domingo Perón, Isabelita,pentinava amb devoció la cabellera de la difunta, el cos de la qual conservaven a l’altell de la seva residència madrilenya a Puerta de Hierro. Anys després –i aquí no hi ha ni gota d’afany novel·lesc–, el sepulcre dePerónva ser assaltat l’any 1987, i les seves mans, tallades. Per no parlar de la mòmia deLenin,que està exposada al centre de Moscou.
En l’era de la descreença generalitzada, el culte als morts continua sent universal i, per això, subjau un profund significat cultural en el sacrilegi d’una tomba. La mort es venera pel que té de desconegut, perquè ancora l’ésser humà en el passat i l’obliga a formular-se la mateixa pregunta que devia fer-se l’home de les cavernes: què hi fem aquí. Ben mirat, pot ser que mai hàgim sortit de la caverna; ara tecnològica, això sí.
