El referèndum innecessari

No havia vist mai un govern de la ciutat jugar tan malament les seves cartes. Com altres professionals de l’urbanisme, periodistes o ciutadans sensats que vam alertar des de fa moltes setmanes sobre la inoportunitat de la proposta tal com es plantejava, i encara més de la consulta en els termes en què s’ha fet. Però no només el govern es va equivocar, també CiU i ERC. Els primers van avalar la consulta introduint un element de confusió que ha servit de vot de càstig al govern: l’alternativa C pot ser tot, qualsevol cosa o res. Més perversa ha estat la posició d’ERC: força una consulta popular sense tenir cap proposta positiva, sense cap altra finalitat que apuntar-se un gol demagògic, i després se’n desmarca; en resum, una prova que l’únic sentit de responsabilitat que té és no assumir cap responsabilitat en la gestió de la ciutat. Del PP no cal comentar res: està sempre contra tot el que vingui del govern municipal, fins i tot quan aquest assumeix les seves posicions (com va passar amb les infumables normes de civisme).

No obstant, a cadascú la seva responsabilitat. CiU és oposició, aprofita els errors de l’adversari i tot ho supedita a vèncer-lo en les pròximes eleccions. ERC fa d’ERC, és a dir, és tan poc fiable com a aliat que com a adversari o quan no és ni una cosa ni l’altra. El govern ha de governar, gestionar els temps, sentir com respira la ciutadania. S’ha guanyat un suspens més que merescut malgrat les seves probables bones intencions. En primer lloc, no és època de presentar grans projectes o que ho semblin ni de comprometre públicament dispendis poc entenedors, tant si es refereixen a la consulta com als costos previsibles del projecte. Va fracassar el discurs del Fòrum. Va deixar indiferent o va semblar un acudit surrealista la possible candidatura de portar la ciutat des del mar fins als Pirineus. I ara la Diagonal ha semblat una operació propagandística, artificiosa, preelectoral. És possible que no ho fos del tot, és probable que la Diagonal requereixi una reforma similar a les que s’han proposat. Però ha semblat una altra cosa i en política és real el que ho sembla. El fet de presentar dues alternatives primer, després tres, no ha reforçat la imatge d’un govern amb idees fortes i decisions fermes.

En segon lloc, no ha semblat un projecte madur, meditat, viable, amb capacitat d’explicitar i resoldre els múltiples impactes sobre la ciutat i l’entorn metropolità. S’ha mitificat el tramvia (un complement interessant, però secundari en una gran ciutat), no s’ha explicat el conjunt d’actuacions i de comportaments que es requereixen perquè la Diagonal sigui un passeig ciutadà, ni els efectes esperats de les noves línies de metro (la 9 especialment) i de la renovació dels trens de rodalies (¿el possible túnel de Foment?), ni una nova gestió de la mobilitat a l’Eixample. Això no es resol amb dues propostes ben dibuixades d’arquitectura urbana. Ni amb un projecte que es ven com a integral i de realització en pocs anys, quan està condicionat per altres i requereix un desenvolupament gradual.

I, en tercer lloc, la consulta tal com s’ha plantejat em sembla inversemblant. Ho vaig dir el mes de març a alguns responsables del govern municipal i ho vaig escriure després als mitjans de comunicació. Una consulta ciutadana no és necessàriament un referèndum desíono, o A, B o C. Pot ser un conjunt de trobades amb entitats, col·lectius, associacions, grups informals, etcètera. Pot anar precedida d’exposicions i debats. Però no val presentar dues propostes formals que donen per acceptada una decisió prèvia, a les quals s’afegeix forçadament una clàusula negativa. És suïcida oferir als ciutadans una consulta, la primera que es fa en més de 30 anys de democràcia local, sobre un tema que políticament no sembla urgent ni adequat al moment i que es presenta confusament per mitjà de dues propostes similars. Deixa perplex que s’ofereixi a l’oposició capitalitzar un vot negatiu, mitjançant la C o la massiva abstenció, a causa tant del desgast d’uns governs que s’arrosseguen des del fiasco del Fòrum com del pèssim plantejament del projecte votat.

Però és positiu que el tema de la Diagonal hagi entrat a l’agenda ciutadana. No és el gran projecte de la ciutat, no crec que necessitem ara «un gran projecte», però sí projectes intermedis (ni de barri ni de regió) que tinguin visibilitat i impacte en una part significativa de la ciutat i del seu pròxim entorn metropolità. Un projecte que haurà de reprendre el pròxim govern municipal amb propostes que tampoc podran diferir gaire de les dues que ara han estat rebutjades per una innecessària consulta.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I també és positiu que es manifesti la urgent necessitat de renovar l’ajuntament, les idees i l’estil tant dels partits de govern com d’oposició. Ni els uns ni els altres sembla de moment que garanteixin l’entrada de saba nova i aire fresc en aquest àmbit «dens i municipal», com escriviaBarojaamb una gràcia original.

Urbanista.