La roda
Improvisen, es contradiuen i sobreviuen
Tot ha passat en una setmana. De dijous a dijous. El ridícul comunicatiu que ha protagonitzat el Govern espanyol denota que ja no saben el que s¿empesquen. Després de veure el rebuig popular i l¿enrabiada del sector públic per l¿anunci de les primeres mesures per reduir el dèficit, el vicepresidentManuel Chavesva aparèixer, sense encomanar-se a ningú, afirmant que també demanarien «un esforç als qui més en tenen». Al mateix dia, però, la vicepresidentaElena Salgado, que és la ministra del ram i la persona més autoritzada per decidir la ruta, va assegurar que l¿increment d¿impostos no estava «damunt de la taula». Empat a un. Per avaluar aquesta contradicció entre ministres ¿negada, malgrat l¿obvietat¿, va aparèixer l¿altra vicepresidenta i, amb la solemnitat que solen tenir les seves paraules,Fernández de la Vega va admetre que sí, que estaven «avaluant la pujada». Això ho deia a les nou del matí. A l¿hora de dinar, des de Brussel·les,Elena Salgado ho tornava a negar de patac: «En aquest moment no hi ha cap proposta per apujar els impostos».
L¿endemà, però, la ministra dels números quedava absolutament desautoritzada pel santcristo gros. Va sortirRodríguezZapateroi, sense posar-se vermell, va comprometre¿s davant d¿un micròfon: «S¿apujaran els impostos als que realment en tenen i no, és clar, a la classe mitjana». Claríssim. Fidel al seu estil, però, no va precisar quan, ni quant, ni com. Quan semblava que el president del Govern tenia la darrera paraula, va resultar que no.Celestino Corbacho,ministre de Treball, només 20 minuts després, li portava la contrària. Per desconeixement, per descoordinació o per falta de comunicació,Corbachoes posava de peus a la galleda a l¿afirmar que «cap proposta no contempla apujar els impostos». Atès que aquí no dimiteix mai ningú, cal proposar que els abaixin el sou. A tots. No tant per ajudar Espanya a retallar el dèficit, sinó per irresponsables i per incompetents. Ni van saber admetre la realitat, ni saben com sortir-se¿n. I la manca d¿un rumb clar només genera una cosa: desconfiança.