Per sobre de la llei

El debat sobre la causa penal oberta al jutge del Jutjat Central d¿Instrucció número 5 de l¿Audiència Nacional,Baltasar Garzón,ha adquirit dimensions mundials i ha provocat pronunciaments des de tots els racons de la terra. La controvèrsia jurídica s¿ha inclinat aclaparadorament a favor dels que propugnem la necessitat i l¿obligació de perseguir els crims d¿una dictadura que va ser condemnada per l¿opinió pública internacional fins al final dels seus dies. La Cimera Europa Iberoamèrica i el Carib, desenvolupada fa uns dies a Madrid, participa d¿aquest corrent i de manera en algun sentit admonitòria ens recorda l¿obligació d¿adoptar les mesures necessàries per eradicar la impunitat dels crims contra la humanitat.

La resolució judicial que ha considerat prevaricadora una part dels magistrats de la Sala Penal del Tribunal Suprem situa el delicte de rebel·lió militar, comès pels militars colpistes contra la legalitat i el Govern republicà, en els seus justos termes jurídics, democràtics i històrics. El jutjat decideix investigar també les més de 100.000 desaparicions precedides per execucions extrajudicials i «els casos d¿aquelles persones que durant la seva primera infància o preadolescència van ser `sostrets¿ `legalment¿ o il·legalment a les seves mares naturals durant la guerra o principalment després, amb la cobertura aparent de l¿Estat». A partir d¿aquestes dades incontrovertibles, els arguments a favor o en contra de la decisió judicial s¿han d¿extreure del dret intern i del dret internacional incorporat a la legislació espanyola, al qual tots ens hem de sotmetre per imperatiu constitucional. Per això resulta sorprenent que persones amb responsabilitats polítiques rellevants i professionals del món del dret pretenguin despatxar la qüestió recorrent a la simplificadora i rupestre argumentació que ningú està per sobre de la llei. Per arribar a aquesta òbvia conclusió sense ruboritzar-se val més el silenci.

La immunitat i inviolabilitat per crims contra la humanitat està en franc retrocés i ja no arriba ni als caps d¿Estat. A partir delcas Pinochet, la Cambra dels Lords en va delimitar els exactes i restrictius límits. La majoria va dir que continuava vigent la immunitat dels caps d¿Estat pels delictes comesos en l¿exercici de les seves funcions, però advertia que no són funcions pròpies d¿un cap d¿Estat torturar, ordenar execucions sense garanties ni practicar sistemàticament la desaparició forçada de persones mitjançant assassinats extrajudicials.

La nostra Constitució reconeix la inviolabilitat de la persona del Rei i la col·loca a redós de responsabilitats penals. No obstant, aquesta declaració s¿ha de matisar i reinterpretar a la llum del valor constitucional dels tractats firmats per Espanya i, concretament, l¿Estatut de la Cort Penal Internacional que elimina la inviolabilitat dels caps d¿Estat quan cometin delictes castigats com a genocidis de lesa humanitat, crims de guerra i crim d¿agressió.

A propòsit de la igualtat davant de la llei, convé recordar que el Tribunal Suprem, com a institució, i els seus components, com a individus, tampoc poden ignorar la llei i situar-se per sobre dels mandats expressos continguts en les normes. Tornant a la investigació oberta pel jutge del Jutjat d¿Instrucció Central número 5 de l¿Audiència Nacional, la resolució judicial del jutgeBaltasar Garzón,que posa en marxa els processos que han portat a la seva inculpació com a prevaricador, abraçava diversos successos relacionats amb la guerra civil als quals ja hem fet referència, haurien d¿haver estat valorats per part de l¿òrgan judicial que està coneixent l¿enjudiciament, la suspensió i el futur judici de l¿imputat. El jutgeGarzón va posar en marxa, el 16 d¿octubre del 2008, una investigació amb diversos fronts. En primer lloc, destaca que els fets que li havien estat denunciats no han estat mai investigats penalment per part de la justícia espanyola. L¿espai reduït d¿un article periodístic ens obliga a fixar-nos en un cas curiós, que situa els magistrats que porten la causa al Tribunal Suprem per sobre o al marge de la llei.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Al marge de la discussió jurídica sobre la vigència i l¿abast de la llei d¿amnistia, de 15 octubre de 1977, el que és cert i inamovible jurídicament, des que el nostre país va estructurar el procés penal l¿any 1882, és que tot allò relatiu a la concurrència o no de l¿amnistia o l¿indult és una qüestió que s¿ha de dilucidar dins d¿un procés penal. És a dir, el que és ortodox, com ha fet el jutgeGarzón,és obrir el procés i, després de fixat el fet i el possible autor, discernir si en el tràmit previ al judici oral o a la mateixa sentència els fets es declaren o no amnistiats. Això ha estat així durant més d¿un segle i no comprenem les raons esgrimides per canviar l¿ordre legal encara vigent. Primer, investigar judicialment i, després, si procedeix, amnistiar.

*Magistrat. Comissionat de la Comissió Internacional de Juristes.